El president de la Fundació Princesa de Girona assegura que l’oferta educativa al nostre país és la més desajustada amb la demanda laboral.
El 51% d’alumnes espanyols surten del sistema educatiu amb una formació que no els condueix a l’ocupació, en contrast amb el 26% de mitjana europea. Aquesta ha estat una de les moltes dades que ha donat aquest dijous Francisco Belil, president de la Fundació Princesa de Girona i Vicepresident de la Fundació Bertelsmann, entitat que promou la Formació Profesional (FP) Dual al nostre país, durant la seva intervenció al Fòrum Empresarial del Llobregat, que presideix Manuel Rosillo.
La FP a Espanya està actualment molt per sota de la mitjana europea en tots els indicadors. I el principal és el que genera un desajust entre l’oferta educativa i la demanda laboral, un desajust que provoca la desocupació juvenil.
Per Jaume Graells, tinent d’Alcalde de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de L’Hospitalet, “la FP ha de ser el repte per canviar la situació educativa i així garantir l’èxit professional i personal”.
Educació i empresa
Belil ha afirmat que formació i empresa s’han donat fins ara l’esquena, com si no tinguessis res a veure, però la FP Dual és on s’uneixen escola i empresa, una relació que beneficia tant als estudiants com a les pròpies companyies. “Els empresaris han de creure fermament que la FP Dual és transcendental pel seu futur, perquè les empreses perden competitivitat al contractar gent que no té la formació necessària i la FP és la manera de formar el treballador a la mida de l’empresa”, ha dit l’expert, que anteriorment ha dirigit grans multinacionals, com Siemens i Bayer.
Jaume Graells ha parlat del triangle de factors imprescindibles en la FP: educació, empreses i innovació. Tres elements que s’han de retroalimentar posant en contacte els centres educatius amb les empreses per innovar en ambdós llocs actualitzant i enriquint de manera constant.
Baixa acceptació social
Un dels problemes que detecta Belil en la millora de la FP en el país és la seva baixa acceptació social. Un extrem que impedeix que molts joves l’escullin com a opció encara que sigui el que necessiten tant ells com el país. Al centre d’Europa, la FP està al mateix nivell de prestigi que l’educació universitària i, en canvi, a Espanya “és rebuda com la formació de segona pels que no poden anar a la universitat”, pensament totalment fals i equivocat, segons Belil.
Una de les claus per capgirar aquesta situació està, en opinió del conferenciant, convertir la FP en “sexy”, fer-la atractiva pels estudiants, molts dels quals s’acaben decidint per aquest factor. Segons el vicepresident de la Fundació Bertelsmann, els centres han de ser atractius cap enfora.
Als països del centre d’Europa, que són referents en aquesta matèria, existeixen grans escoles de Formació Professional amb campus de grans dimensions, comparables als universitaris. En canvi, a Espanya molts dels centres de FP estan ubicats dins o al costat dels de secundària i no es diferencien, fet que genera una percepció d’immobilisme en l’estudiant, que veu més atractiu moure’s cap a la universitat.
Orientació professional
L’orientació professional és un altre aspecte vital per la Formació Professional, ja que, la desinformació a l’hora d’escollir una alternativa professional com ho és la FP és el resultat d’una orientació poc efectiva. A Espanya, l’orientació és “insuficient i descoordinada”, ha afirmat Belil. Ha afegit que no es pot esperar que els joves, sense donar-los indicacions, escullin el que els hi agrada i el que la societat necessita alhora amb l’objectiu de que hi hagi un retorn del que s’ha invertit en la seva educació.
Belil ha destacat que a Alemanya hi ha un orientador per cada 250 alumnes i, en canvi, a Espanya un per cada 800. A més, en alguns països s’acredita l’orientació professional dels centres d’ensenyament i existeix una assignatura anomenada Preparació per la feina, a més de múltiples activitats extraescolars relacionades amb la realitat econòmica.
Però l’expert recorda que no només s’ha d’orientar des de les escoles, sinó que les famílies i les empreses han de jugar un rol important. Per Belil, l’empresari ha d’assumir que a part de crear riquesa i llocs de treball ha d’orientar i formar els joves perquè si no es té el perfil correcte no s’és competitiu. “Això és obvi en molts països, però aquí costa molt d’entendre”, ha conclòs Francisco Belil, per a qui “tota la societat ens hem d’implicar en aquest repte fonamental pel nostre futur i el dels nostres fills”.
