El president d’ASEGEMA comparteix amb Foment de la Producció les necessitats actuals del sector tèxtil i els principals reptes que es presenten de cara al futur.
Paulí Aluart prové d’una família de tradició tèxtil. L’any 1988 va crear la seva pròpia empresa i des de fa 25 anys és el director de C.P. Aluart S.L. La companyia es va iniciar en el sector moda per home amb una forta expansió a nivell europeu fins que va arribar la primera crisi, quan es van començar a externalitzar les produccions.
Com va aguantar el cop C.P. Aluart?
Després d’aquesta primera davallada, en va venir una altra: la del comerç multimarca en favor de les grans marques de distribució i aquí vam perdre molts clients. En aquell moment em vaig plantejar seriosament les possibilitats que oferia el mercat perquè quan els clients tanquen, no només perds un client sinó que ve acompanyat d’impagaments i les coses es compliquen.
I aquí és quan decideix fer un gir?
Sí, al 1993 veig tenir la possibilitat de començar a fer equipaments tècnics de protecció per a cossos de seguretat i emergències. En aquells moments eren els inicis però quan vaig veure que podia tenir una mínima quota de ventes per mantenir l’empresa, vaig abandonar totalment el sector de moda. Cap al 2005 vaig tornar a començar de 0 i fins avui.
Com a president de l’Associació d’Empresaris de Gèneres de punt de Mataró i Comarca (ASEGEMA), com valora el moment que viu la indústria tèxtil al Maresme després dels anys de crisi?
Ara mateix, igual que molts altres sectors industrials, estem vivint un moment d’una gran incertesa. Com que estem afectats pel consum, nosaltres ho notem molt. El mes de gener és un mes difícil de venta. Hem passat gener, febrer i estem iniciant març amb la incertesa de veure quan arrancarà la venta. Tot i que ja hi estem acostumats, no tenim ni idea de com ens anirà a mig termini, vivim molt dia a dia.
I quines són les deficiències més importants del sector?
Tenim una mancança important de personal format. Hem passat uns anys on hem prescindit de molt personal per tancaments, per EROS o perquè molta gent s’ha jubilat i pel que sigui no hem estat un sector prou atractiu per a les noves generacions.
Per solucionar-ho, des d’ASEGEMA i la iniciativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, juntament amb EURECAT i l’Escola de Teixits de Canet de Mar, vam tirar endavant fa 3 anys els cursos de Formació Dual, on participem activament acollint els alumnes que acaben la seva formació lectiva i passen a fer pràctiques a les empreses.
Les noves generacions s’interessen pel sector tèxtil?
La veritat és que no i l’exemple el veiem en l’èxit relatiu que tenen els cursos que oferim. Per primera vegada ens enfrontem a una generació que en molts casos no vol ni estudiar ni treballar. Aquest any per exemple volíem obrir un altre mòdul d’una especialitat molt concreta i no ha estat possible per falta d’alumnes. I és una llàstima perquè actualment tenim llocs vacants que no podem cobrir perquè no trobem personal qualificat.
Tornarà a ser el que era el tèxtil a la comarca?
Depenem molt del consum. Els canvis els hem estat fent. Potser el més important i el més efectiu és que estem donant una resposta pràcticament immediata i això representa un revulsiu important per tots els productes que vénen de fora. Fem produccions amb un temps rècord, impensable fa uns anys i això només es pot aconseguir amb el tèxtil de proximitat ja que si hagués de venir de la Xina seria impossible. Aquesta és una de les coses que hem après a fer i és important per la continuïtat del sector a la comarca. A més, tots hem aportat nivells de qualitat superior; s’està fent un molt bon producte al Maresme i això ens diferencia de la producció que ve de fora.
De cara al futur, quins punts cal potenciar doncs?
El principal handicap que tenim és aconseguir un nombre important de treballadors qualificats per poder continuar. Un altre gran repte és ser més productius, tenir uns preus ajustats i ser més espavilats apostant per la internacionalització, cadascú amb la mesura que pugui, per buscar nous mercats. Avui en dia el mercat s’ha d’entendre com una cosa global: hem de poder sortir a fora i des de les patronals, a més d’incentivar-ho amb moltes trobades i xerrades, també hi hem posat molts mitjans.
Nosaltres disposem d’oficines pròpies a Estats Units, a la Xina, als països nòrdics i ho hem provat en altres països com Mèxic o Perú, on no ha funcionat. Des de la patronal col·laborem conjuntament per tenir presència a altres països.
Quants membres té actualment ASEGEMA i què ofereix als associats?
Actualment som un centenar de socis. Com a gremi patronal, nosaltres el que intentem és ajudar a l’agremiat amb totes les necessitats que són imprescindibles: formació, internacionalització i també reindustrialització.
El que volem és promocionar-nos de cara enfora i que la gent tingui coneixement de totes les possibilitats industrials de la comarca. Per posar un exemple: a la fira BSTIM d’Igualada vam conèixer càrrecs executius d’algunes empreses que desconeixien l’oferta tèxtil al Maresme. Això ho hem de solucionar: hi ha empreses que no ens compren perquè desconeixen la nostra existència. Ens hem de fer visibles.
Formem part de la FAGEM (també integrada a Fepime Catalunya); de MODACC, la patronal catalana; de la Agrupación Española de Géneros de Punto; de Foment del Treball i de TEXFOR, entre altres. Tots patim del mateix mal i el que intentem és fer un front comú per recuperar-nos i donar continuïtat al sector.
