Les organitzacions expressen la seva voluntat d’abordar els problemes socials de manera urgent, així com atendre els nous reptes de les relacions laborals.
Les organitzacions sindicals i patronals més representatives de Catalunya, CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball, Pimec i Fepime, han acordat iniciar el procés de negociacions de l’Acord Interprofessional de Catalunya d’una manera prioritària.
L’Acord Interprofessional de Catalunya constitueix l’eix central de la concertació entre patronals i sindicats del nostre país i és, per tant, la base del marc català de relacions sociolaborals.
Conscients que la macroeconomia del nostre país ha entrat en una fase de recuperació, les organitzacions patronals i sindicals comparteixen el diagnòstic de la necessitat que aquesta recuperació s’orienti amb claredat cap a un model de competitivitat modern, eficient i sostenible, que associï el creixement de l’ocupació i la qualitat de les condicions de treball amb la innovació tecnològica i organitzativa, així com un millor posicionament de les empreses als mercats, tot encoratjant al mateix temps la seva internacionalització. Cal que aquestes millores siguin un pilar fonamental per a la cohesió social.
La concertació social, la negociació col·lectiva i, en particular, l’Acord Interprofessional de Catalunya -que orienta els continguts dels processos de negociació dels convenis col·lectius que han de renovar-se en un nombre molt important el 2018- són un catalitzador essencial a l’hora de reactivar l’economia i les relacions laborals.
Matèries i iniciatives de la negociació
En aquest sentit, patronals i sindicats tenen l’objectiu de dissenyar el procés de concertació al voltant de cinc grans blocs de matèries i iniciatives.
1. Modernització del desenvolupament de les institucions bàsiques del marc català de relacions sociolaborals i l’estructura de la negociació col·lectiva, amb especial èmfasi en el Tribunal Laboral de Catalunya i la seva descentralització al territori i amb l’ampliació de cobertura dels convenis col·lectius.
Ens proposem abordar l’estructura organitzativa dels convenis col·lectius per millorar el seu nivell de cobertura i protecció.
2. Les organitzacions es comprometen a abordar els nous fenòmens de subcontractació i externalizació, les empreses multiserveis, les problemàtiques de la denominada economia col·laborativa, les relacions de les empreses centrals i auxiliars, les noves tendències de teletreball, etc.
3. Ha de situar-se l’organització flexible del treball i del temps de treball en un equilibri just entre les necessitats de les empreses i els mercats i les necessitats de conciliació i seguretat de les persones treballadores.
D’altra banda, caldrà analitzar conjuntament el desenvolupament dels nostres sistemes de prevenció de riscos laborals i salut laboral.
4. Actualitzar i posar al dia tots els factors i elements que contribueixin al desenvolupament de la modernització de les empreses, la innovació tecnològica i organitzativa dels seus processos productius i de serveis.
En matèria de formació professional és necessari un esforç comú en la negociació col·lectiva per reactivar la formació professional contínua i permanent.
Caldrà afavorir els necessaris processos de canvi cap a la sostenibilitat, tractant les qüestions relacionades amb el medi ambient i la mobilitat sostenible.
5. Acompanyar i aprofundir en la negociació col·lectiva la cultura de la igualtat i la no discriminació en totes les seves dimensions, com a factor capaç de conjugar, d’una banda, major eficiència de les empreses i, d’altra banda, els drets de les persones treballadores
