La directiva publicada per la Comissió Europea el 10 de gener de 2017 sobre la introducció d’una targeta electrònica europea de serveis, va ser rebutjada el dijous 21 de març pels membres del IMCO (Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor) per 21 vots en contra, 14 a favor i dos abstencions.
Les principals representacions empresarials de les Pimes europees, estatals i autonòmiques, criticaven la introducció de la targeta electrònica de serveis (e-card).
La Confederació espanyola de la petita i mitjana empresa, Cepyme, com a entitat més representativa dels interessos de les pimes a nivell estatal, havia manifestat abans de la votació, la seva oposició a la directiva fent arribar el seu posicionament, a través d’una carta, a representants de la Comissió. La finalitat d’aquesta acció va ser que s’escoltés també la postura del conjunt empresarial espanyol, en tant que es va creure que calien analitzar altres aspectes no tinguts en compte en un primer moment sobre la implementació de la e-card.
Maria Helena de Felipe, vicepresidenta Cepyme, va celebrar el resultat de la votació en tant que l’adopció de la mesura podria haver facilitat l’increment de fraus transfronterers i dumping social. La directiva de la Comissió no donava cap solució als veritables problemes que han de fer front les petites i mitjanes empreses quan es volen expandir, com pot ser el coneixement de les normes, la llengua i el sistema impositiu del país d’acollida.
La proposta de la targeta electrònica europea, pretenia reduir els tràmits administratius de les empreses de serveis que volguessin expandir la seva activitat a un altre Estat membre. Les bases de la proposta eren que els proveïdors de serveis tramitarien els permisos adients en el seu Estat d’origen i en la seva llengua, perquè aquests fessin les verificacions necessàries i informessin a l’Estat membre d’acollida abans d’emetre la targeta electrònica de forma indefinida.
La directiva disposava d’un termini molt limitat per a que l’Estat d’acollida s’oposés a la entrega de l’autorització, limitant així la seva capacitat de control.
Objeccions a la proposta: falta de control i caràcter indefinit
Una de les principals objeccions a la directiva va ser que, en lloc de facilitar el mercat transfronterer eliminant traves administratives per a les empreses, sobre tot per a les pimes, la mesura podria haver facilitat la transnacionalització d’empreses de països amb menys requisits legals.
Les polítiques desenvolupades per la EU han d’encoratjar la competició justa entre empreses, amb cura de tots els possibles efectes de les seves directrius, i mai donant lloc a una competència deslleial entre Estats, aquest va ser un dels aspectes fonamentals per a la desestimació de la proposta.
La Directiva Europea de Serveis vigent estableix que el país d’acollida ha de ser l’encarregat de supervisar als proveïdors de serveis que operen dins de la seva jurisdicció. La normativa garanteix així que la regulació de les normes per a la provisió de serveis segueixi sota el domini del país de destinació, impedint la sub-cotització de la qualitat del servei dins de la UE.
L’altre aspecte més rebutjat va ser el caràcter indefinit de la targeta electrònica de serveis. La directiva proposava que, a menys que es suspengués, retirés o cancel·lés, en funció als supòsits determinats en el mateix text, la targeta no tindria data de caducitat. Aquesta premissa no podria ser compatible amb l’estructura canviant del mercat actual, ja que, com s’hauria pogut garantir que les empreses que han obtingut la targeta europea electrònica de serveis continuessin tenint la informació necessària per establir-se a un altre país amb el pas del temps?
Forta oposició a la Directiva
Diverses organitzacions van manifestar la seva preocupació davant la possibilitat de que la proposta fos acceptada. Abans de res, l’important és crear eines eficients i acceptables que puguin evitar l’abús i el frau, que puguin crear un entorn equitatiu per a totes les empreses i que donin resposta als veritables problemes als que aquestes han de fer front quan es volen expandir.
Així mateix, cal remarcar que és més probable que s’aconsegueixi un desenvolupament positiu del Mercat Intern Europeo amb la cooperació de totes les parts interessades, i fent un anàlisi profund de les veritables necessitats empresarials.
