La presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, explica al Fòrum Empresarial del Llobregat, d’AEBALL, que vol que a la comarca hi hagi una major formació en “tot l’àmbit de ciències i tecnologies”.
Martínez destaca una problemàtica que afecta tant a la Formació Professional com a les carreres universitàries: la sexualització dels sectors professionals. En les seves paraules, “hi ha unes branques professionals que estan molt feminitzades i altres molt masculinitzades”. “I les dades ens alerten que això va a més”, assegura. La presidenta del Consell Comarcal ha manifestat davant d’empresaris i directius la seva intenció de fomentar la incorporació femenina a l’àmbit tecnològic, a més d’atreure més joves en general. “Si volem tenir una comarca, forta hem de promoure la vocació científica i tecnològica”, apostilla.
Martínez també ha reivindicat la Formació Professional. “El que ens estan dient les dades és que la Formació Professional funciona i aquells que fan FP són els professionals millor valorats per les empreses”, apunta la també alcaldessa de Vallirana. Amb aquest objectiu, des del Consell Comarcal es va impulsar el Consell de la Formació Professional, que el 25 de febrer presentarà els resultats de la feina feta. “Esperem que les administracions amb competències ens escoltin per poder desencallar aquest tema”, ha demanat l’alcaldessa.
El pla de treball del Consell Comarcal
A banda dels aspectes educatius, la presidenta del Consell Comarcal ha fer una presentació de la planificació estratègica de l’ens que presideix. Acompanyada pel president d’AEBALL, Santiago Ballesté, i el cinquè tinent d’alcaldia de l’Hospitalet, Jesús Husillos i davant de representants empresarials, líders polítics i agents socials, com l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, Lourdes Borrell, regidora a Sant Feliu i José Maria Romero, secretari general de Comissions Obreres, l’alcaldessa de Vallirana ha fet una valoració en positiu de la comarca, remarcant el creixement de població, que actualment ascendeix a 825.963 habitants. “Hem crescut en gairebé 5.000 habitants el darrer any i gairebé totes les poblacions han crescut. A més a més, el Baix Llobregat aporta l’11 del PIB català i és la tercera comarca que més aporta a tota Catalunya”, ha explicat Martínez.
El Baix Llobregat està de moda
Una altra de les fortaleses remarcades per la presidenta ha estat el turisme, tant pel “volum de població assalariada i empreses que ocupa” com pel potencial que té, sent la segona destinació de la província de Barcelona en nombre d’ocupacions hoteleres. Per millorar les dades, des de l’ens comarcal volen potenciar el turisme familiar. “Tenim un projecte enfocat en els set miradors de la muntanya de Montserrat”, ha avançat. El Consell no s’ha oblidat tampoc de l’espai natural més característic del Baix, el riu Llobregat, que “s’ha convertit en un element atractiu i amb el qual volem desenvolupar el projecte Via Blava”.
“El Baix Llobregat està de moda. No només ho dic jo. Hi ha moltíssimes personalitats, no solament del món de la política; també del món artístic, de l’esport, de l’empresa… Podem afirmar sense cap mena de dubte que el Baix de Llobregat està de moda i que si hagués de tenir música, seria de Rosalia”, va destacar amb orgull.
Reptes del Baix Llobregat
Tot i estar de moda, la presidenta del Consell Comarcal és conscient que encara hi ha mancances en nombrosos municipis del Baix. “A Vallirana ens costa molt tenir metges. Fa un any que no tenim ginecòleg i patim una falta d’especialistes a la primària”, ha explicat l’alcaldessa, a més d’assegurar que “tots els municipis del Baix Llobregat haurien d’estar integrats a l’Àrea Metropolitana”.
Des del Consell Comarcal s’han marcat dotze reptes per treballar durant el mandat. Aquests són: Benestar, Agricultura, Indústria, Xarxes Tecnològiques, Lluita feminista, Objectius de Desenvolupament Sostenible, Burocràcia, Residu zero, Emergència Climàtica i Governança i Generositat. Uns objectius que formen l’acrònim de Baix Llobregat.
Dins d’aquests reptes, un dels més preocupants per Martínez és la inversió social. “El 2018, un 81,5% dels aturats cobraven alguna prestació econòmica, i avui és el 64%. L’Ajuntament d’Esparreguera fa poc va rebre un reconeixement per ser el municipi que fa més inversió social”. I adverteix: “Hem de continuar potenciant els serveis socials i la dependència, i hem d’abordar l’altra pota, l’habitatge”. Tot i això, ha admès que el Consell Comarcal no té encara un programa per combatre la pujada dels lloguers i la gentrificació actuals.