El dèficit de talent digital posa en risc la recuperació i creixement de l’activitat econòmica.
Els canvis que ha generat la crisi per la COVID19 al món laboral han accelerat, amb pocs mesos, el procés de digitalització de moltes empreses, al confirmar-se com el principal recurs per garantir i preservar l’activitat comercial i la relació amb els seus clients. Si des de fa més d’una dècada moltes empreses van iniciar el camí de la transformació digital, en aquest moment totes les activitats econòmiques requereixen de forma immediata la visió, la estratègia i l’execució digital si volen tenir viabilitat al mercat.
D’aquesta manera, la demanda de perfils digitals a tots els àmbits professionals (marketing, financer, tecnològic, internacional, legal..), s’ha incrementat de manera exponencial els últims mesos, però les empreses es troben amb moltes dificultats per aconseguir les persones adequades amb la formació, recursos y habilitats necessàries per donar resposta a les actuals necessitats del mercat de treball.
Per aquest motiu, Foment del Treball i Fepime Catalunya proposen que les administracions públiques, en coordinació amb les empreses, impulsin programes de formació en recursos i habilitats digitals i, a la vegada, es promocionin les vocacions STEM –ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques- que registren una continuada tendència a la baixa, segons registren les universitats de Catalunya. Aquests programes haurien de ser, a més a més, una gran oportunitat de reincorporació al mercat per a persones que han perdut la feina durant la crisi per la COVID 19.
Foment va presentar a principis de maig el Pla de Xoc per a la recuperació econòmica que incloïa una sèrie de mesures per ajudar les empreses a impulsar projectes de transformació digital i alhora tenir en compte la necessària formació dels treballadors. Molts sectors s’hauran de reconvertir i cal formar els professionals que no tenen unes competències digitals mínimes.
Les últimes xifres destacaven grans desajustos entre oferta i demanda. Amb l’acceleració de la digitalització empresarial aquests perfils seran més necessaris que mai. Cal prendre més seriosament les necessitats laborals que requereixen les nostres empreses posant el capital humà que tenim al centre del debat. La desafectació de la quota de formació per destinar-la al finançament d’altres programes va justament en la línia contraria. Per això reiterem la petició de dedicar aquests fons a programes de formació.
Els governs nacionals i locals haurien d’invertir al llarg de l’etapa formativa per tal de poder aprofitar al màxim les noves tecnologies i treballar conjuntament amb les empreses per assolir objectius que responguin a les necessitats del mercat de treball. Disposar de programes que ajudin els treballadors a formar-se en l’àmbit digital esdevé una prioritat que cal abordar de forma immediata.
En aquest sentit, a final del 2018 Foment va implicar-se en la Barcelona Digital Talent, una iniciativa publicoprivada on hi són representants els principals actors, tant públics com privats, que tenen interès en atraure, captar i retenir talent digital al nostre país. Conjuntament amb Mobile World Capital Barcelona, Barcelona Tech City, Barcelona Global, CTECNO, 22@Network, Ajuntament de Barcelona i Generalitat, treballen perquè les empreses puguin disposar dels perfils necessaris per liderar projectes tecnològics d’èxit.
Recuperar els fons per la formació
És necessari que els fons assignats per a les polítiques actives d’ocupació, i que s’han redirigit a prestacions de l’atur com a conseqüència de la crisi sanitària de la COVID 19, es recuperin per al sistema de Formació Professional perquè de la mateixa manera que cal treballar per acabar amb l’emergència sanitària, és imprescindible anticipar-se i pensar ja en la ràpida recuperació de l’economia.
El Ministeri de Treball i Economia Social va informar a l’inici de la crisi sanitària d’una retallada de el 55,3% (més de 215 milions d’euros) del capital assignat en el cas de la Generalitat de Catalunya, de manera que els recursos per atendre la formació professional i les polítiques actives d’ocupació queden reduïts a un total de 173 milions d’euros.
Sense posar en dubte la prioritat de protegir la població sense feina, no s’ha de tampoc obviar la rellevància de donar suport a l’ocupació – i l’ocupació de qualitat- per fer possible que un cop se superi la pandèmia, l’activitat econòmica es recuperi amb vigor i contribueixi així a la reducció de l’atur. És essencial evitar el risc que els fons per formació restin en mínims, quan és més necessari que mai equips competitius i molt preparats per facilitar una recuperació ràpida i sòlida.
