L’elaboració dels Informes de Conjuntura de CRiRC són una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Sabadell, el Banc de Sabadell, la Cambra de Comerç de Sabadell, el Centre Metal·lúrgic, el Gremi de Fabricants de Sabadell i amb la col·laboració del CIESC.
Després del període de progressiva disminució de les taxes de creixement de l’ocupació que es va donar amb especial intensitat durant el 2019, les expectatives apuntaven a una certa millora causada per la relaxació dels factors generadors de tensions sobre l’economia global (Brexit, guerres comercials, etc.). L’expansió de la covid-19 ha truncat aquestes expectatives, generant una caiguda de l’economia mundial sense precedents.
A Catalunya, l’aturada de l’activitat econòmica i, en general, les dificultats del nou escenari han fet que l’ocupació caigués un 4,3% durant la primera meitat de l’any, una variació lleugerament més negativa que l’experimentada per l’economia de l’àmbit CRiRC, on la variació ha estat del -4,0%, el que ha significat la destrucció de -9.911 llocs de treball en un any. En qualsevol cas, aquestes dades s’han d’analitzar amb precaució, ja que la posada en marxa de mesures com els ERTO ha absorbit una part significativa del que hauria estat una pèrdua de l’ocupació molt superior.
Tot i que la destrucció d’ocupació ha estat generalitzada, en termes relatius les activitats més afectades han estat la Indústria i la Construcció, perdent un 4,4% i un 6,9% dels llocs de treball respectivament. En el primer cas, el sector industrial del CRiRC ja acumula tres semestres consecutius en retrocés, una dinàmica que la pandèmia ha accelerat fruit del mal comportament d’activitats com la fabricació de productes informàtics (-11,3%), del paper i les arts gràfiques (-10,7%) i del reciclatge (-8,9%). En aquest sentit, la indústria del metall ha reduït un 5,2% el seu volum d’ocupació, davant del 3,8% de la resta de la indústria i ha sumat l’11,9% de la pèrdua total d’ocupació de l’àmbit, amb 1.182 llocs de treball menys.
Com ja és habitual, la crisi de la Indústria està tenint una major incidència al CRiRC que al conjunt de l’economia catalana, on el sector ha caigut un 2,7% en termes de llocs de treball, també impulsat per la pèrdua de llocs de treball a la Indústria del metall, que ha caigut un 3,9% davant del 2,0% de la resta d’activitats industrials. A Sabadell el comportament del sector ha estat marcadament pitjor, amb una davallada del 5,7% interanual de l’ocupació industrial i del 8,7% a la Indústria del metall especialment afectada per la caiguda del 13,4% de l’ocupació a la fabricació de maquinària i equipament mecànic. En el cas de la Construcció, davant l’aturada de l’activitat econòmica, el sector va caure un 9,5% interanual durant el primer trimestre, però va aconseguir recuperar-se parcialment durant el segon, creant un saldo positiu de 719 nous llocs de treball respecte als tres primers mesos de l’any.
En qualsevol cas, la Construcció, que havia estat un dels motors de la creació d’ocupació durant el període de recuperació, ha passat ara a ser el gran sector més afectat per l’aturada de l’activitat econòmica. Per la seva banda, els Serveis, han caigut percentualment menys del que ho han fet els altres grans sectors, amb una variació interanual del -3,7%.
L’aparent millor comportament relatiu dels Serveis ha estat el resultat, d’una banda, d’unes pèrdues d’ocupació més moderades a sectors com el de la Informació i les comunicacions (-1,0%), les Activitats financeres (-0,9%), les Immobiliàries (-1,0%) i les Activitats professionals, científiques i tècniques (-1,4%) i, d’altra banda, del creixement de l’ocupació als sectors de la Sanitat i les Administracions Públiques, que han compensat parcialment les grans pèrdues dels sectors més exposats a les mesures de prevenció de la covid-19.
Aquests últims són les Activitats artístiques i recreatives (-11,7%), les Activitats administratives (-9,0%), l’Hostaleria (-8,4%), els Altres serveis personals (-6,2%) i el Comerç al detall (-6,0%), cinc activitats que sumen 4.727 llocs de treball menys, el 47,7% dels llocs de treball destruïts a l’àmbit. En termes generals, els Serveis han acumulat el 69,3% de la pèrdua total d’ocupació, perdent 6.873 dels 9.911 llocs de treball que s’han destruït al CRiRC.
Finalment, l’estabilitat del consum de béns bàsics com l’alimentació ha fet que l’Agricultura hagi estat l’únic gran sector que ha aconseguit créixer durant el primer semestre del 2020, amb un augment dels llocs de treball del 4,2%. La disminució de l’ocupació al CRiRC ha vingut donada per una caiguda del 4,6% de l’ocupació assalariada, la principal responsable de la reducció dels llocs de treball a l’àmbit. Aquesta dinàmica es reprodueix tant a Sabadell com al conjunt de Catalunya, on les pèrdues de llocs de treball assalariat del 6,7% i del 4,8% respectivament, han estat el motor de la destrucció d’ocupació.
Per la seva banda, el treball autònom, que també havia tendit a moderar els seus ritmes de creixement, ha retrocedit un 1,3% al CRiRC, significativament menys del que ho ha fet el treball assalariat. El mateix ha succeït a Sabadell, on el treball per compte propi ha caigut un 0,8% i a Catalunya, on després de dos semestres en negatiu, el treball autònom ha accelerat la caiguda fins al -1,6% interanual, deixant la xifra total de llocs de treball per compte propi en els 544.472.
En termes generals, el treball assalariat és molt més vulnerable davant de xocs econòmics, essent el primer en ser eliminat com a mesura de reducció de costos davant l’expectativa d’una menor facturació per part de les empreses. Per contra, el treball autònom es mostra més estable tant davant de períodes recessius com expansius, experimentant variacions molt més moderades.
Com ja s’esmentava a l’anàlisi del context internacional, durant la crisi de la covid-19, mesures com els ERTO han permès trencar la correlació entre PIB i ocupació que caracteritza a l’economia espanyola. Per primera vegada, la caiguda del producte interior brut no ha anat acompanyada d’una destrucció d’ocupació de la mateixa magnitud. Caldrà veure com evoluciona aquesta relació en els propers mesos, conforme la incidència dels ERTO vagi reduint-se o limitant-se a determinats sectors.
La destrucció d’ocupació es produeix a partir d’acomiadaments i de rescissions de contractes d’una banda i, d’altra banda, per la no contractació de nous llocs de treball que en un altre context sí que s’haguessin creat. Així doncs, tant al CRiRC com a Sabadell l’evolució de la contractació mostra una tendència a la reducció del nombre de contractes signats ja des de començaments del 2019, una tendència que s’ha vist fortament accelerada per l’aturada de l’activitat econòmica i les limitacions a la mobilitat. Més concretament, la reducció interanual del 8,2% i del 5,6% del nombre de contractes que va experimentar l’economia de l’àmbit CRiRC durant el primer i el segon semestre del 2019 han donat pas a una caiguda del 30,3% durant els sis primers mesos del 2020.
Aquesta és de fet, la major disminució de la contractació des dels moments més durs de la gran recessió del 2008. Cal tenir present que aquestes dades queden esbiaixades a la baixa per la influència dels dos primers mesos de l’any ens els que no es va imposar el confinament domiciliari.
Les dades referents al segon trimestre, en canvi, recullen la magnitud del canvi, passant dels 40.317 contractes del segon trimestre del 2019, als 20.199 del segon trimestre del 2020. Les caigudes de la contractació a Sabadell i Catalunya han estat encara més significatives, caient un 31,5% a Sabadell i un 35,8% al conjunt de l’economia catalana. En aquest context de reducció de l’ocupació i la contractació, s’ha donat un dels majors increments del nombre de persones aturades de la darrera dècada.
L’atur ha crescut un 13,2% al CRiRC fins a situar la desocupació de l’àmbit en les 34.841 persones, la xifra més alta des del primer semestre del 2016. Un retrocés de quatre anys que s’ha reproduït a la resta de Catalunya, on l’increment de la desocupació ha estat del 15,3% (29,4% durant el segon trimestre) fent que el nombre de persones aturades ascendís fins a les 478.660. Evidentment això ha comportat un important increment de la taxa d’atur que, en el cas del CRiRC, ha passat del 10,7% al 14,1%, de l’11,5% al 15,0% a Sabadell i del 9,7% al 13,4% a la resta de Catalunya.
Com en el cas de la contractació, les dades referents a la taxa d’atur es troben esbiaixades a la baixa, ja que una part de la població que ha perdut la feina durant el període de confinament no complia els requisits per a comptabilitzar com a població aturada segons els criteris estadístics de la Unió Europea, de manera que passaven a engruixir el col·lectiu de població inactiva. Les previsions situen la taxa d’atur a Catalunya per a finals d’any en el 17,1%, i entre el 18,1% i el 23,6% a la resta de l’economia espanyola. El teixit empresarial, que a finals del 2019 ja notava l’esgotament del cicle econòmic expansiu retrocedint lleument respecte al 2018, ha patit ara amb força l’aturada de l’activitat econòmica.
El nombre de centres de cotització va caure un 10,0% al CRiRC passant dels 15.792 als 14.228 entre el 2019 i el 2020 i destruint 1.564 centres de treball al conjunt de l’àmbit. A Sabadell la variació ha estat del -9,2% fins a les 5.070 empreses, mentre que al conjunt de Catalunya la caiguda ha estat del 9,5%, en el que ha estat la destrucció de teixit empresarial més important de la sèrie de dades amb un total de 25.226 centres de treball menys.
Després de situar-se a mínims històrics a les acaballes del 2019, l’Índex de Confiança Empresarial va repuntar molt sensiblement a començaments del 2020, per experimentar tot seguit la major caiguda de la que es té registre (-31,7%) situant així l’índex al nivell més baix durant el segon trimestre del 2020 (89,3 punts). Tot i seguir sent una dada negativa, les perspectives per al tercer trimestre de l’any han millorat lleugerament, ascendint un 2,5% fins als 91,5 punts.
A la resta de Catalunya i Espanya, les projeccions pel futur immediat són més optimistes, amb valors de 94,9 i 95,5 punts respectivament. De nou, malgrat els evidents mals resultats de la marxa del negoci durant el segon trimestre, les expectatives per al tercer trimestre de l’any són més optimistes, gràcies a una important millora en la relació entre les respostes a l’alça i a la baixa i, especialment, a l’augment de les respostes referents a l’estabilitat.
Mentre que les respostes més positives en relació al segon trimestre han estat les de la Indústria i la Construcció, el Comerç presenta un millor horitzó amb un 11,9% de respostes que apunten a una marxa del negoci més positiva entre els mesos de juliol i setembre. Durant el segon trimestre de l’any, un 35,7% de les respostes obtingudes de l’empresariat de l’àmbit CRiRC feien referència a una reducció de l’ocupació respecte al trimestre anterior, davant de només el 3,2% que esmentaven una evolució positiva de l’ocupació a les seves empreses. Per sectors, són el Comerç i la Resta de serveis els que presenten un pitjor comportament entre el primer i el segon trimestre del 2020, amb un 38,2% i un 45,3% de respostes a la baixa.
De cara al tercer trimestre, en canvi, les respostes pessimistes es redueixen significativament en favor de l’estabilitat i el creixement de l’ocupació. Les expectatives de facturació a l’estranger registren una evolució similar, amb comportaments molt negatius durant el segon trimestre i una clara millora de cara a les projeccions del tercer trimestre. Aquesta milloria es dóna especialment a la Indústria i la Construcció, on les respostes negatives passen del 6,1% al 24,0%.
Podeu consultar L’INFORME DE CONJUNTURA de Sabadell i l’àmbit de la Conca del Ripoll i la Riera de Caldes 1r semestre de 2020 en aquest enllaç
