Foment del Treball ha celebrat aquest dilluns 11 de gener l’Assembla General en un context de màxima preocupació del empresariat català. Davant la crisis sanitària i econòmica, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha llançat un SOS per l’economia, els empresaris i els treballadors, demanant ajudes directes que estima en 50.000 milions d’euros, una nova pròrroga dels ERTO fins al 31 de maig –facilitant l’ocupació de forma proporcional al mercat i la demanda- i reivindicant determinació política a Espanya i a Catalunya. No ajornar les eleccions catalanes previstes per el 14 de febrer i un pacte de país: “ara és el moment del retrobament econòmic a Catalunya, un retrobament ferm i valent, un retrobament polític, sens dubte, però també i sobre tot un retrobament econòmic. L’economia és i ha de ser la prioritat”.
Els empresaris necessitem que les eleccions al Parlament de Catalunya es celebrin el 14 de febrer i no s’ajornin. Cal posar, doncs tots el mitjans sanitaris perquè es puguin celebrar. No fer-ho seria donar per perdut el 2021. En aquest sentit Foment vol que el Govern elegit, “sigui de la ideologia que sigui, lideri Catalunya amb la màxima autoritat política i econòmica, al servei del benestar de tots els ciutadans i pugui elaborar uns pressupostos per la reconstrucció de la nostra economia.”
I al nou govern de la Generalitat, el govern que surti de les properes eleccions, “li demano que la seva primera mesura sigui cercar el més ampli consens parlamentari possible per orientar la sortida de la present situació i impulsar un pacte de país amb sindicats i empresaris per recuperar l’economia.”
Volem una fiscalitat competitiva per a les empreses i per les famílies a Catalunya. Avui això no és possible per una pressió fiscal excessiva per part del Govern de la Generalitat, tal com ho vàrem manifestar quan es van aprovar els Pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els impostos han de ser proporcionals a la capacitat econòmica real d’empreses i persones.
També hi ha una responsabilitat conjunta per part del Govern de l’Estat espanyol quan planteja en aquests PGE de 2021 un increment d’impostos i, també un augment del patrimoni que li dóna caràcter d’indefinit, quan fins ara era temporal.
D’aquests pressupostos, la primera de les injustícies és precisament el manteniment, ara ja amb caràcter indefinit, d’un impost que no existeix a la resta de països de la Unió Europea i que, per això mateix, fa anys que hauria d’haver estat suprimit: l’Impost sobre el Patrimoni. Amb ell es grava, ni més ni menys, que l’estalvi procedent de rendes que ja han estat objecte de tributació.
Carta el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez
Sánchez Llibre ha anunciat que avui ha enviat una carta el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar que l’objectiu urgent i prioritari sigui la injecció de diners (que no crèdits) als sectors productius més afectats per la Covid 19. “Si no se desenvolupen més actuacions (de les fetes fins ara) es podria retardar l’assignació sectorial, que és crucial per la recuperació”.
“Si bé hi han hagut avanços amb el finançament provinent dels ICO, i els Erto’s, uns i altres han demostrat ser insuficients. A diferència del que fa la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat del 2021, aquest no era el moment d’incrementar els impostos, ni crear de nous, transformant impostos temporals en indefinitis. A no ser –afegeix la missiva- que es vulgui profunditzar encara més la recessió econòmica del nostre país, així com la destrucció de l’ocupació”.
De la mateixa manera reivindica un pla de xoc d’ajudes directes dotat amb 50MM €, “ajudes que s’han de focalitzar en empreses viables (abans del Covid19, i amb perspectives de continuar en el futur”. També insisteix en la possibilitat d’incrementar el dèficit i emetre més deute públic i, per últim aprofitar una part dels 140 MM€, que corresponen a Espanya dels Fons Next Generation, per la dotació del Pla de Xoc.
Ampliació moratòria i condonació crèdits
Per canalitzar una part important de les noves ajudes directes, una mecanisme viable és l’ampliació de la moratòria i la comndoinació total o parcial a les empreses i autònoms prestatàries dels crèdits bancaris que han rebut l’aval de l’Estat a través del ICO, cercant una fórmula que determini quin ha de ser el grau de condonació dels crèdits que es poden otorgar per propiciar la viabilitat de l’empresa.
De la mateixa manera, és necessària una nova pròrroga dels ERTO fins al 31 de maig, facilitant als empresaris el manteniment de l’ocupació de manera proporcional a les necessitats del mercat i la demanda.
Diàleg amb l’Ajuntament
Sánchez Llibre s’ha referit també a la manca de diàleg, de complicitat i d’entesa amb l’Alcaldessa Ada Colau amb tots aquests aspectes que fan referència a la mobilitat (PMV, urbanisme, superilles, etc..)
“Que quedi clar –ha dir Sánchez Llibre- que ho hem intentat per part nostre. Ho hem intentat amb trobades amb persones del seu equip al llarg d’aquests últims 4 mesos, però el resultat ha estat molt negatiu. Cap possibilitat d’escoltar, rectificar o buscar consens amb tot el que tenen planificat o han fet.
Així ha destacat la manca d’humilitat de l’Alcaldessa Colau, ha recordat que els empresaris també estimen Barcelona i treballen amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible i que l’alcaldessa té el deure i la responsabilitat de mantenir la reputació internacional de Barcelona, que ha costat molts anys construir. Per últim, ha dit que “malgrat la seva actitud sectària i poc dialogant, els empresaris continuarem sent molt proactius cercant consens i diàleg amb la resta de formacions polítiques per recuperar el prestigi i la reputació de Barcelona”.
DEU EIXOS PER A LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA DE CATALUNYA
1.- L’ESTABILITAT POLÍTICA I LLEIALTAT INSTITUCIONAL.
L’estabilitat és condició necessària, no suficient, per a la recuperació del país que, precisament, pateix les conseqüències d’una gravíssima crisi institucional des de fa prop d’una dècada, a la qual s’hi ha afegit la pandèmia. En cas de no assolir aquestes dues premisses, Catalunya continuarà anant endarrere i perdent pes respecte a altres Comunitats Autònomes.
2.- REINDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA. INCREMENTAR EL PES DE LES INDÚSTRIES CATALANES EN EL PIB AL 23% EL 2030.
Impulsar la indústria de caràcter disruptiu, enfocat a la nova indústria 4.0. Accelerar el procés de la transformació a la digitalització industrial a través de la sostenibilitat i la digitalització (Fons Europeus).
Convertir Catalunya en un HUB mundial en innovació i recepció de capital per a les START-UPS.
Cal ampliar l’abast de la indústria agroalimentària que ha demostrat la seva fortalesa durant la pandèmia, i per això convé impulsar el Canal d’Urgell per convertir Catalunya en una gran productora agrícola, que enfortiria una indústria capdavantera i arrelada al territori, evitant la Catalunya buida.
3.- LA REFORMULACIÓ O LA REINVENCIÓ DEL SECTOR TURÍSTIC.
El turisme tornarà, i seguirà essent fonamental per a la nostra economia. Atès que haurem de refer la nostra malmesa oferta turística, caldrà fer-ho orientant-nos cap a la reinvenció del sector.
4.- L’ECONOMIA DEL SOFT-POWER.
La pandèmia reforça, encara més, la tendència a orientar-nos cap a sectors que responen molt a les condicions naturals de Catalunya: transició verda i digitalització. Comptem amb els millors actius per ésser excel·lents en ambdós àmbits. I, amb la normalitat, les persones tornarem a circular i a assentar-nos en els territoris que ens ofereixin qualitat de vida i interrelació amable amb els altres. En això, Catalunya pot resultar paradigmàtica.
5.- REFORÇAR EL NOSTRE TEIXIT DE PETITES I MITJANES EMPRESES.
Malgrat les greus crisis que venim acumulant (financera, procés i coronavirus) continuem gaudint d’un extens i competitiu teixit de pimes. Ara, més que mai i a conseqüència de la crisi sanitària, bona part d’elles han d’augmentar la seva dimensió i reforçar la seva solidesa financera. Els processos de fusions i adquisicions i d’incorporació de socis financers que aportin capital propi. Esdevenen indispensables.
6.-DESENVOLUPAMENT DE LES INFRAESTRUCTURES BÀSIQUES A CATALUNYA, IMPULSANT LA COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA.
Planificació, programació, realització del CAT-100. Referència a “Rodalies” amb traspàs d’infraestructures i gestió.
7.- RECUPERAR EL SECTORS DE LA CONSTRUCCIÓ, L’IMMOBILIARI I LA REHABILITACIÓ D’EDIFICIS.
8.- FÓRMULAR UN PACTE EDUCATIU (FP I UNIVERSITATS) QUE RESPONGUI A LES NECESSITATS DE LES EMPRESES.
9.- REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. MAJOR EFICIÈNCIA AL SECTOR PÚBLIC.
10.- BARCELONA I LA SEVA METRÒPOLI.
El futur econòmic de Catalunya passa pel de la seva capital, entenent-la com a regió metropolitana. Tots hem de contribuir a una major integració dels municipis que conformen la regió i a trobar un nou discurs que reubiqui Barcelona al món.
