L’any 2020 la licitació oficial d’obres a Catalunya ha disminuït un 23% respecte l’any 2019, assolint 1.501,8 milions d’euros. Es tracta del registre més baix des del 2016, en el qual es va licitar per import de 1.130,5 milions d’euros, i molt per sota de la mitjana històrica (aproximadament uns 3.750 milions d’euros constants anuals els darrers 20 anys).
En l’evolució trimestral de la licitació s’observa clarament l’impacte que va produir el confinament de la població, a partir de la segona quinzena de març, i l’alteració de l’activitat regular de les administracions públiques. Durant el segon trimestre de l’any, la caiguda de la licitació va ser del -61% respecte el mateix període de l’any anterior, i un -16% el tercer trimestre. No és fins el quart trimestre, amb un increment del 24%, que es recupera parcialment l’activitat, sense assolir globalment, però, el volum del 2019.
L’Administració Local segueix sent el nivell administratiu més actiu, amb el 54% de tota la licitació. Ha publicat anuncis per valor de 813 milions d’euros el 2020, tot i que l’import ha disminuït un 7% respecte el 2019.
Pel que fa a la Generalitat, la seva licitació s’ha reduït en un 5%, amb un import total de 493 milions d’euros, el 33% del total.
L’import licitat per l’Administració General de l’Estat (AGE), que inclou organismes amb ingressos propis, com ara AENA, autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona o RENFE, ha estat de 196 milions d’euros, el 13% del total, amb una caiguda del 65%.
Per altra banda, el 2020 la licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha estat d’uns 1.308 milions d’euros (un 27% més que el 2019, quan es va licitar per un import de 1.028 milions d’euros). Per administracions, l’Administració Local ha licitat 742 milions d’euros (+94%), el 57% del total; la Generalitat, 258 milions d’euros (-34%), el 20% del total; i l’Administració General de l’Estat, 307 milions d’euros (+22%), el 23% del total. Els manteniments representen el 86% dels serveis licitats, seguit de les neteges viàries amb un 9% del total.
Per la seva capacitat d’arrossegament d’altres sectors, la construcció ha de ser una de les locomotores de la recuperació. I així ho ha entès la Unió Europea, que amb els fons Next Generation EU aportarà recursos per a la rehabilitació d’habitatges i altres projectes d’infraestructures vinculats a la sostenibilitat, l’eficiència energètica i el canvi climàtic, entre d’altres. El passat 27 de novembre, Foment del Treball va presentar el document “Els fons europeus Next Generation EU: una oportunitat històrica per reduir el dèficit d’infraestructures a Catalunya”[1], en el qual s’identifica més de 50 projectes que compleixen els requisits per al Fons de Recuperació europeu i que, pel seu efecte multiplicador sobre altres sectors, generarien ocupació i creixement a mitjà i llarg termini contribuint a les transicions verda i digital.
Una de les mesures més eficaces i de ràpida aplicació per reactivar l’economia és avançar una part d’aquestes licitacions futures, doncs els fons europeus per a aquests projectes no seran operatius fins ben entrat el semestre del 2021. Aquesta proposta és factible perquè l’Estat ha suspès les regles fiscals i els objectius de dèficit de manera extraordinària per al 2020 i 2021 per al conjunt de les administracions. Això permetrà que els ajuntaments puguin utilitzar tots els seus romanents durant els anys 2020 i 2021.
Veure informe complet: https://ccoc.cat/banc-de-dades/informes?task=download&file=fitxer_bancdades&id=12950
[1]https://www.foment.com/fons-europeus-next-generation-eu-oportunitat-historica-reduir-deficit-infraestructures-catalunya/
