La Fundació del Convent Santa Clara dona suport a persones amb risc d’exclusió social amb programes d’acollida i de transformació de la situació en la que es troben i també a través de plans d’emergència i de contenció. Amb la crisi provocada per la Covid han hagut de multiplicar els recursos i activar nous plans d’emergència per atendre a la gran quantitat de persones que hi van buscant ajuda.
Sor Lucia Caram, directora de la Fundació del Convent Santa Clara, ens explica com han evolucionat els projectes des dels inicis i com afronten l’actual situació de pandèmia.
Quina és la trajectòria de les accions dutes a terme des de la Fundació?
Des del 2008 tenim en marxa la Plataforma dels Aliments, un recurs destinat a donar suport a les necessitats essencials de menjar a les persones que es troben en situació de major pobresa i vulnerabilitat en el nostre entorn. També tenim altres projectes que van néixer arran de les necessitats detectades. Durant la crisi del 2008/2009, molta gent hipotecada va perdre la feina i la casa i vam decidir obrir un alberg per a persones sense llar o sense sostre amb les que fem un pla de reinserció laboral, recuperació d’hàbits socials i treball individualitzat.
Tots aquests projectes han anat creixent amb el temps?
I tant. En relació amb l’habitatge, vam començar a obrir pisos i estàvem transformant la vida de la gent a través de la formació, trobant-los feina i els pisos tenien una alta rotació permetent a les persones sortir amb una certa autonomia. Teníem una residència amb 19 persones, 22 pisos i ateníem a 1.200 famílies amb la Plataforma d’Aliments.
I ara? Com ha impactat la pandèmia?
Ara ha arribat aquesta nova crisi provocada per la Covid i tenim la residència amb llista d’espera. Hem ampliat fins a 28 el número de pisos i en tenim en llista 8 més. A través de la Plataforma dels Aliments hem passat a tendre 2.000 famílies, que són gairebé 7.000 persones. Això representa un 10% de la població de Manresa. Quan pensàvem que ja veiem la llum després de la crisi del 2008, ara ens trobem un altre cop desbordats per la crisi de la Covid.
Com us han afectat les mesures anticovid a l’hora de treballar?
A la Plataforma teníem un col·lectiu de 13 voluntaris que feien acollida a la gent. Tenien uns punts i a través de la derivació professional i de Serveis Socials venien a fer la compra. Amb totes les mesures de seguretat i distància en els espais laborals hem hagut de tornar a fer lots d’emergència i la gent fa cua per recollir-los. Al magatzem preparem lots amb menjar de productes no peribles i les persones venen dos cops al mes a buscar les capses amb lots d’emergència.
D’on surten aquests productes i menjar?
Moltes empreses de productes alimentaris ens donen els seus excedents i també lots de productes frescos com fruita, verdura, carn i peix. I també oferim cistelles del que anomenem “productes regal” que ens donen les empreses com precuinats, formatge, galetes… així les famílies necessitades també compten amb aquest extra.
Durant pandèmia vam activar la donació de productes d’higiene personal i de neteja de la llar. I també els productes per a nadons, que donàvem un cop al mes i ara quan ho necessiten (bolquers, farinetes, etc). La gent que ve s’emporta uns lots per valor de 130 euros i sinó tenen nadons, de 90 euros.
Hi ha productes bàsics que són molt cars i per molta gent necessitada semblen gairebé un luxe.
Precisament la setmana vinent comencem projecte que va proposar una voluntària, un grup de noies de fet. Parlem molt de les dones, dels seus drets, de la protecció del maltractament però hi ha moltes dones que viuen en habitacions petites i no tenen ni aigua calenta. Hem engegat una campanya per aconseguir compreses per les dones. Pot sembla un tema secundari però tot el contrari: és essencial, pel que significa per les dones que porten tot el pes de la família i no tenen ni el més bàsic per cuidar-se elles. Hem de cuidar als que cuiden també.
D’on obté els recursos la Fundació per ajudar a tanta gent?
Apostem per la col·laboració publico-privada. Durant la crisi del 2008, els que van evitar la fractura social van ser els avis. La gent gran acollia de nou els fills a casa, cuidava dels nets… En la crisi actual, tot i que continuen sent importants, molts han emmalaltit. Però els que han donat un gran suport al tercer sector en aquesta crisi han estat els ciutadans i les empreses, que son les grans castigades i les grans ignorades en aquest moment.
El Govern s’omple la boca de tot allò que és públic però la realitat és que el sistema sanitari està abandonat, els sous dels sanitaris són un desastre, els ERTOS i les ajudes als autònoms han estat un fracàs. L’informe d’Intermon Oxfam afirma que han caigut en pobresa severa moltes famílies de classe mitjana. Les empreses estan fent esforços titànics per mantenir els llocs de treball i moltes han hagut de tancar la porta. Molta gent que abans tenia petits comerços ara venen a recollir lots a la Plataforma dels Aliments.
Com arriben les persones necessitades fins a la Plataforma dels Aliments?
Abans el 95% eren derivacions per part dels Serveis Socials Creu Roja o Càritas o la xarxa d’entitats del tercer sector, que feien un informe e la situació de precarietat. Ara tenim un 55-60% de derivacions que no són dels Serveis Socials i que venen directament d’altres entitats o que vénen degut a la seva nova situació de pobresa. Persones que gaudien del benestar i la feina i que de cop i volta s’han vist abocats a la vulnerabilitat. Són persones que vindran durant 3 o 5 mesos però que es tornaran a reenganxar al sistema perquè tenen formació i recursos i podran tirar endavant.
De quina manera poden ajudar les empreses a la vostra tasca?
Fem una crida a que particulars i empreses es preguntin com poden sumar-se, amb el que són i el que tenen, al nostre projecte. En breu tindrem 34 pisos dels que hem de pagar el lloguer. Hi ha empreses que ens fan aportacions econòmiques, altres ens ajuden a moblar els pisos, ens cedeixen electrodomèstics….
I busquem nous pisos perquè la gent ho té difícil per accedir al mercat immobiliari. Demanen nòmines, estabilitat, fiances i moltes persones no en tenen. Llavors ens fan el lloguer a nom de la Fundació, el propietari s’assegura que cobrarà i nosaltres oferim el lloguer social. No volem ser una immobiliària, a cada pis tenim un equip que fa visites i acompanyament per regularitzar la situació. També busquem empreses que vulguin contractar personal i fem la formació a mida. El nostre objectiu és que la gent pugui recuperar la seva autonomia en 1 o 2 anys.
També necessitem ajudes per a les beques dels nens del Programa Invulnerables amb el que volem igualar oportunitats i que els nens i nenes puguin accedir a fer activitats extraescolars i anar de colònies. Ah! I una furgoneta frigorífica per repartir els aliments (riu).
Quants voluntaris formen part del projecte actualment?
A la Plataforma dels Aliments tenim 150 voluntaris i a la resta de projectes uns 60 voluntaris més. Comptem amb unes 70 persones que dediquen a la Fundació 20 hores setmanals. I al Projecte Invulnerables tenim un equip que ha contractat l’Obra Social La Caixa amb professionals, educadors socials i un grup de mentors que ens fan reforç educatiu.
A les famílies que arriben a la Fundació els demaneu algun tipus de compromís o contraprestació?
A Manresa hi ha molta immigració, sobretot del Magreb. Hi ha moltes dones que feia 20 anys que estaven aquí i no parlaven la llengua. Quan entren al programa els demanem que aprenguin la llengua i els voluntaris els ajuden. Comptem amb un taller on fem manualitats, cusen, treballen, guanyen uns diners i intercanvien experiències amb altres dones. És un espai d’integració que els permet recuperar l’autoestima, aprendre la llengua, participar en xerrades i no cal que els fills els facin d’intèrprets. Els demanem que s’impliquin en el procés.
Les famílies amb risc d’exclusió social valoren el reforç educatiu dels nens. Abans costava que la gent s’apuntés però ara venen pares i mares a l’espai familiar i interactuen i tenim llista d’espera perquè creen un lligam afectiu molt fort amb els seus pares.
A quins territoris treballeu des de la Fundació a #Invulnerables amb La Caixa?
Amb el Programa Invulnerables estem a Manresa, Manlleu, Lloret de Mar, Figueres, Lleida, Tortosa, El Vendrell, Ripoll, Salt, Sant Joan de les Abadesses i Banyoles. És un programa que vaig crear i al que La Caixa va donar suport i amb el que volem garantir la igualtat d’oportunitats gràcies a la col·laboració publico-privada.
Ha canviat el perfil de gent que ve a buscar ajuda?
Durant la crisi de 2008 venia gent del país que havien perdut la feina i havien hagut de tornar a casa dels pares. Eren la mà d’obra barata i van ser els primers de caure. Ara ens trobem a moltíssima gent que treballava al món del a restauració, empreses petites que han tancat, gent que estava en ERTE sense cobrar, universitaris que podien estudiar perquè treballaven i ara es troben sense feina i sense poder estudiar, gent que no pot pagar el lloguer i està vivint als cotxes, artistes autònoms que no poden fer bolos… el perfil ha canviat molt.
Durant la primera setmana del confinament va venir el propietari d’un establiment a portar-nos el menjar que ja no podia oferir als clients perquè havia de tenir el local tancat per les mesures anticovid. Aquest mateix empresari, dos mesos després, venia a demanar menjar a la Plataforma dels Aliments.
El Govern hauria de prendre mesures més contundents?
Si els polítics que tenim tinguessin empreses no n’hi hauria cap que funcionés. Els governants s’han passat els últims mesos improvisant. Al principi ningú sabia com reaccionar però portem un any de pandèmia i, en el pitjor moment, el que fan és campanya electoral i oblidar-se de la gent. Haurien d’haver escoltat més als científics i als metges, que demanen més restriccions. Només tindrem economia si tenim salut i han d’anar de la mà les mesures a prendre enlloc de gastar diners en coses prescindibles. D’acord que potser no poden pagar ajudes com a Alemanya però que no facin promeses que no compleixen.
Ens en sortirem?
Malgrat els governants que tenim ens en sortirem perquè tenim una ciutadania que és i ha demostrat ser molt solidaria. I tenim una xarxa empresarial que està resistint i fent tot el possible per salvar els mobles de la pròpia empres i, a més a més, per ajudar a que els projectes socials es puguin mantenir. Si no fos pel suport privat, les entitats del tercer sector haurien tancat totes.
Tan de bo arribi el dia que ens puguem ajuntar tots i fer una gran festa. El meu objectiu és que la Seguretat Social es quedi sense feina perquè no tingui ningú a qui derivar-nos, que cada cop més gent pugui cotitzar i que tothom tingui una vellesa digna.