La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona ha protagonitzat aquest dijous una nova sessió del IV Congrés de Pimes de Catalunya organitzat per Fepime Catalunya amb l’objectiu d’analitzar l’estat actual de la Pime catalana i elaborar un memorial de propostes de millora que es lliurarà a les administracions.
El president de la FOEG, Ernest Plana, ho ha avançat només començar la sessió “el nostre cavall de batalla durant més de set anys és la formació, és el que més preocupa als nostres associats segons totes les enquestes. Ens trobem que hi ha molts joves a l’atur, però no trobem professionals per cobrir la demanda del mercat”.
Jordi Solà, president de l’Associació d’Empresaris de Comerç i Reparació de Vehicles i Embarcacions de les comarques gironines (CORVE), ha exposat que una de les principals problemàtiques és que els currículums de la Formació Professional estan obsolets. “En el cas del vehicle elèctric i els nous sistemes de propulsió, els centres formatius estan a anys llum de la realitat i la tramitació per actualitzar els currículums és massa lenta. Necessitem que l’administració sigui més àgil implementant currículums”. Solà també ha insistit en la necessitat de crear un cicle formatiu específic per a vehicles industrials.
En la mateixa línia, Eduard Ayach, representant de l’Associació Transports Girona (ASETRANS), ha assegurat que el sector del transport de mercaderies per carretera té mala imatge, està poc respectat i la manca de personal que s’hi vol dedicar és alarmant. “Hem creat un currículum específic, hem construït el nostre propi espai de formació, hem aconseguit que la DGT autoritzi a conduir camions amb 18 anys, però així i tot, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ens ha tombat el grau d’FP per aquest curs. Ho tornarem a intentar per al curs 2022-2023 perquè necessitem formació i dignificar el sector, que s’ha demostrat que és estratègic”.
Ferran Sellabona, gerent de Metall Girona, ha explicat la feina de l’entitat per intentar reflotar l’FP, mantenint un contacte estret amb els instituts de la zona i tancant convenis de col·laboració amb empreses perquè els alumnes puguin fer pràctiques amb eines i maquinària. En aquest sentit, Sellabona ha lamentat que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals sigui tan estricta. “Necessitem que els menors de 16 anys puguin agafar un tornavís i treballar amb maquinària, amb un tutor al costat. Les empreses no poden tenir persones treballadores joves aturades perquè una llei que està desfasada els hi impedeixi manipular les eines de producció”.
Una proposta que ha subscrit Esteve Freixes, president de la Unió d’Empresaris de la Construcció (UEC) qui ha afirmat que “hem d’intentar que els joves a partir de 16 anys puguin anar a treballar a l’obra. Al sector de la construcció anem molt bé de feina i molt malament de personal. La societat s’equivoca si no dóna un impuls important als oficis i potencia que les dones s’integrin al món de la construcció”.
Per la seva banda, M. Àngels Pita, gerent de CETIG, ha apuntat la necessitat de recuperar la figura de l’aprenent que evoluciona amb l’empresa. “Si l’aprenentatge a l’empresa també fos curricular, segurament molta gent que està a l’atur entraria al món laboral. I cal incloure la dona en tots aquests camps, facilitant beques i fomentant els estudis tecnològics”.
Ernest Roglans, president del Gremi d’Instal·ladors de Girona, ha assegurat que el sector necessita personal cada vegada més qualificat i no en troben. “El problema és la descoordinació entre Ensenyament i Treball. Fa 15 anys vam detectar que el mercat necessitava un cicle de formació de frigoristes i Ensenyament va trigar 13 anys a implementar-lo.” Roglans també ha assenyalat que cal que els estudiants estiguin motivats i ben orientats abans d’escollir un grau de Formació Professional. “Hauria d’existir una taula de Formació Professional on hi hagués Ensenyament, Treball, sindicats i patronals per exposar què necessitem i com ho podríem aconseguir”, ha afegit.
En aquest sentit, Mireia Santamaria, gerent de la FOEG, ha exposat que “potser la Formació Professional hauria de ser més independent del Departament d’Ensenyament. Els professors tenen ganes de formar als joves i les empreses també estan disposades al que calgui perquè són conscients de la necessitat de personal qualificat que tenen. Necessitem que l’administració també s’impliqui”.
Les pimes, clau de la recuperació
La presidenta de Fepime, María Helena de Felipe, té l’objectiu d’establir un diàleg per abordar les preocupacions de les pimes en aquest context excepcional, així com, debatre sobre possibles accions que puguin facilitar una recuperació empresarial resilient, digital i sostenible. De fet, el lema de les trobades és “Resiliència, digitalització i sostenibilitat, les claus per a la recuperació de la pime catalana” i el propòsit és conèixer de primera mà la realitat i les necessitats de les pimes catalanes després d’un 2020 marcat pel pas de la pandèmia.
Sense dubtes, la Covid-19 no només ha saturat el sistema sanitari català, sinó que també ha condicionat l’activitat empresarial, derivant en una crisi econòmica que es continua allargant en el temps a causa de les mesures restrictives que els governs han anant aplicant amb l’objectiu d’evitar la propagació de la malaltia.
Les trobades amb les diferents organitzacions estan programades com a sessions de treball per recollir les principals dificultats i reptes de les pimes en els diferents àmbits com pot ser, infraestructures, finançament, fiscalitat, innovació, internacionalització, relacions laborals, consum energètic, tràmits administratius, formació o competència deslleial, sempre des de la perspectiva de la pime.
Les conclusions de les sessions permetran redactar un document que reculli les principals inquietuds de cada sector i territori per millorar l’activitat empresarial.
