Les comarques del Penedès-Garraf van destruir més de 3.500 llocs de treball entre els mesos de febrer i març del 2020. Després de tocar fons, però, les tres comarques han tendit a recuperar-se a diferents velocitats.
Les dades evidencien com les diferents estructures productives han estat un dels factors centrals a l’hora de determinar el grau d’afectació de la crisi sobre les economies comarcals. Així doncs, van ser aquelles economies més exposades a les activitats amb una elevada interacció social les que més van patir el xoc inicial que van suposar les limitacions a la mobilitat i l’aturada de l’activitat econòmica. A l’àmbit Penedès-Garraf, aquestes dinàmiques es concreten en la greu afectació que ha tingut la pandèmia sobre les economies del Garraf i del Baix Penedès, ambdues fortament dependents del sector turístic, davant de la menor afectació experimentada per l’Alt Penedès.
En termes desestacionalitzats l’Alt Penedès és la comarca de l’àmbit que es troba més a prop de la plena recuperació, situant-se un 2,1% per sota dels nivells d’ocupació del febrer del 2020. Aquest percentatge és més positiu que el registrat pel conjunt de l’economia catalana, situat actualment en el -2,4%. La major vulnerabilitat de les economies del Garraf i, especialment, del Baix Penedès fa que aquestes encara se situïn a nivells un 2,9% i un 3,9% inferiors als del moment previ a la declaració de l’estat d’alarma.
El fort impacte de la crisi sobre l’economia del Garraf no ha impedit que la comarca iniciés un important procés de recuperació que l’ha portat de situar-se un 7,3% per sota del llocs de treball del febrer del 2020, a situar-se a tan sols 2,9 punts de la plena recuperació. Part d’aquest bon comportament ha estat un marcat increment dels llocs de treball autònoms, que durant el mes d’abril van assolir un nou màxim.
El millor comportament de l’Alt Penedès davant el xoc econòmic que ha suposat la pandèmia és el resultat d’una major diversificació econòmica i de l’especialització de l’economia comarcal en activitats menys vulnerables com són l’agricultura o la indústria química i agroalimentària. L’increment de l’atur a la comarca respecte al febrer del 2020 és d’entorn a 1.351 persones més, un augment molt elevat (25,8%), però inferior al registrat pel conjunt de l’economia catalana (26,5%). Des del mes de febrer, a més, l’evolució de l’atur ha estat molt positiva, passant de 6.846 a 6.623 persones aturades a la comarca.
El Baix Penedès ha estat la comarca penedesenca més afectada per l’aturada de l’activitat econòmica i la que està presentant majors dificultats per recuperar els nivells d’ocupació previs a l’expansió de la pandèmia. Amb 24.892 llocs de treball i 9.695 persones aturades durant l’abril d’aquest any, el Baix Penedès registra una taxa d’atur del 19,6%, una de les més elevades de Catalunya. Tanmateix, el teixit empresarial de la comarca presenta un comportament molt més positiu, havent-se reduït només un 2,7%, davant les caigudes del 5,0% del Garraf i del 7,6% de l’Alt Penedès.
A Catalunya, la tendència a la recuperació de l’ocupació que es venia registrant des del mes de juliol es va frenar al febrer. Amb tot, l’assoliment d’una certa estabilitat en l’aprovisionament de vacunes i l’acceleració del procés de vacunació han anat acompanyats d’una constant caiguda del nombre de contagis i hospitalitzacions. Això ha fet possible el relaxament de les restriccions i fa albirar la possibilitat de l’aixecament d’algunes d’aquestes en els propers mesos. El nou context faria possible una progressiva recuperació de l’activitat del sector turístic, de la restauració, de l’oci i del sector cultural especialment de cara a la temporada d’estiu. Aquests elements juntament amb una certa recuperació de la confiança empresarial i de la producció industrial estan contribuint a un clima d’optimisme que fa possible anticipar l’inici del procés de recuperació en els propers mesos. Les previsions actuals pel conjunt de l’economia catalana situen la plena recuperació de la crisi entre finals del 2022 i començaments del 2023.
En qualsevol cas, una part de la capacitat productiva de les economies comarcals es veurà minvada fruit de la destrucció de teixit productiu, fent difícil la recuperació total dels llocs de treball perduts durant la crisi. Per tal d’evitar la cronificació de nivells encara més elevats d’atur, un dels pilars de la recuperació serà el de reduir aquestes pèrdues de capacitat productiva a llarg termini, garantint la supervivència del teixit empresarial i dels llocs de treball que acullen.