Fa pocs dies, vèiem imatges d’alegria i celebració per part d’usuaris -en molts casos agrupats en plataformes reivindicatives- contents per la supressió de gairebé 500 quilòmetres de vies amb peatge a Catalunya, i escoltàvem polítics valorant positivament el fet. Però, podem estar realment contents? Jo crec que no.
I si ho comparem amb l’Estat espanyol, encara hi ha més motius per al descontent, perquè resulta escandalós que Catalunya sigui el territori amb més peatges de l’Estat i incomprensible que no es rescatin els peatges autonòmics, tal com s’ha fet a altres comunitats autònomes. Això costaria 1.500 milions d’euros, mentre que el dèficit d’inversions a Catalunya per part de l’Estat en els darrers 10 anys se situa en 28.000 milions d’euros, segons un informe de Foment del Treball.
Fa molts anys que des de la FEGP alertem que les empreses de les comarques del Garraf i del Baix Penedès es veuen greument afectades en la seva competitivitat per uns dels peatges més cars de Catalunya: el de la C-32 sud. Aquest peatge no s’ha eliminat i el petit ajustament que s’ha fet en els descomptes té poca incidència en els costos de les empreses del territori i dels seus treballadors.
Un segon aspecte que fa difícil estar satisfet amb l’aixecament de les barreres és el fet que no s’hagi treballat a fons com es finançarà el seu manteniment. Té sentit una supressió o potser s’hauria d’haver fet un canvi de model? Té sentit que tothom pagui pel manteniment de les vies de comunicació? Com obtenir recursos per millorar les carreteres i fomentar l’ús dels mitjans de transport col·lectius? Són moltes les preguntes i dubtes que em venen al cap.
I finalment, molt important, els objectius globals de la Unió Europea, alineats amb l’agenda 2030 de desenvolupament sostenible. En aquest sentit, la Unió Europea ha demanat als Estats que apliquin un model de pagament per la utilització de les vies d’alta capacitat, amb el qual es pugui pagar el manteniment, basat en que pagui qui més contamini. Abans del 2024, tots els Estats han d’aplicar aquest nou model.
Per tots aquests motius no crec que l’aixecament de les barreres es pugui considerar un fet gaire positiu, tal com s’ha explicat majoritàriament. Com es pot parlar d’èxit quan hi ha un debat molt més profund i complex sobre la taula, que requereix decisions i actuacions molt importants, i que encara no s’ha encetat?
