El sector del comerç ha estat un dels més afectats per la pandèmia, especialment a Lleida, que va patir un tancament perimetral durant l’any passat. Per saber com ho han viscut els comerciants i quins són els principals reptes de futur, parlem amb Maria Rosa Eritja, presidenta de la Federació Provincial d’Empresaris de Comerç de Lleida (FECOM).
Com heu viscut aquest últim any des de la FECOM?
Ha estat un any de molta feina que no hagués imaginat mai que podríem fer i menys des de casa. Com a empresària, sentia el pànic d’haver de tancar el negoci i alhora, com a presidenta de la federació, veia el pànic dels empresaris als que vam acompanyar en totes les circumstàncies.
A més, dins la FECOM van tenir casos de COVID, alguns lleus i altres greus. I ho vam viure amb màxima preocupació. Afortunadament tothom ha superat la malaltia.
Durant aquest any de pandèmia hem fet moltes reunions, per analitzar la situació i buscar solucions. Quan van poder reobrir els comerços vam estar al seu costat per veure quins mitjans calia tenir a les botigues per garantir la seguretat.
A Lleida, a més, hem tingut un tancament perimetral que ha estat més dur que en altres territoris. Arrancar un negoci costa molt i estar 3 mesos sense que entrin ingressos i havent de pagar igualment les factures és molt complicat.
Hem estat sempre al costat dels comerciants, fent videoconferències, formacions, assessorant-los en tot moment i fent seguiment també dels crèdits ICO perquè els empresaris estaven ofegats. I sort vam tenir dels ERTES, que van permetre a molts negocis seguir oberts.
Han tancat definitivament molts comerços en aquest temps?
Sí, molts més dels que voldríem. Entre un 20 i un 25% dels comerços han tancat definitivament degut a la crisi generada per la pandèmia.
En alguns carrers de la ciutat els comerços s’han substituït per altres serveis, com cafeteries. Al centre no es nota tant però hi ha barris que han perdut moltes botigues.
I els que han pogut mantenir l’activitat com estan actualment?
Molts es van trobar amb grans quantitats de productes sense poder vendre’ls. Com que eren productes per la vida social, quan es va tornar a obrir durant l’octubre i novembre de l’any passat, els hi van poder donar sortida poc a poc i recuperar-se una mica.
Encara ara la capacitat de les botigues és del 70%. Costarà recuperar-se, sobretot per cobrir les despeses de l’any passat.
També hi ha comerços als que la pandèmia els va anar bé i que ara, un cop s’ha recuperat una certa normalitat, els està baixant l’activitat perquè la gent ja no compra tant pensant en estar-se a casa.
Els comerços han apostat per avançar en matèria de digitalització degut a la pandèmia?
Mentre els comerços van estar tancats, des de la FECOM vam fer formació i sessions online per veure com se’n podien sortir. No cal que tothom tingui una pàgina web però sí que molts han apostat per vendre a través de les xarxes socials i WhatsApp i van fer créixer les vendes donant-se a conèixer a més clients.
La digitalització ha vingut per quedar-se però també és cert que a la gent li agrada anar a les botigues i ser atès personalment.
Creieu que els Fons Next Generation seran una ajuda pels comerços?
En absolut. Dels primers 900 milions que havien d’arribar, les condicions per accedir-hi eren tan exigents que molt poca gent s’hi va poder apuntar. No hi ha res destinat al comerç, tots són grans projectes de rehabilitació d’habitatges, d’infraestructures, energies renovables i cotxe elèctric.
Si amb aquests grans grups algú pot entrar en el 20% que es destina a les pimes, serà una casualitat. Aquí a Lleida s’han fet una desena de projectes entre Ajuntament i Diputació. Si prosperen, vol dir que tindrem tècnics mitjans amb bons sous i això anirà bé al comerç.
Crec que tot l’impacte dels Fons Next Generation serà indirecte i al llarg dels anys. No hi haurà una recuperació ràpida.
El comerç necessita que hi hagi sous alegres i seguretat i, de moment, no ho tindrem. Perquè la pandèmia no s’ha acabat. I si s’acaba, veurem com quedem, com queden les xifres de l’atur i les condicions laborals.
Sous segur i confiança és el que necessitem i no ho tenim. Hi ha incertesa i la incertesa porta poc consum.
Quins són ara els principals reptes de futur de la FECOM?
Com a Federació, hem d’intentar formar als empresaris en tot allò que necessitin per adaptar-se a les noves tendències. Seguirem fent cursos i estant al seu costat en tot moment.
I com a repte principal per als propers mesos tenim damunt la taula el Conveni de Comerç de la Província de Lleida. Els sindicats demanen una pujada que ara mateix no es pot donar. En canvi, els treballadors, que han vist de primera mà les dificultats dels últims mesos, entenen els esforços dels empresaris per mantenir l’activitat.
I també seguirem treballant per influir als polítics, perquè vegin com està el comerç. Un sector que no ha tingut ajuda i que n’hauria de rebre tal i com han fet altres països europeus.