Després de més de 18 mesos des que va començar la pandèmia, el 32,2% de les empreses catalanes continuen afectades per la crisi. En moltes empreses, els problemes derivats per les restriccions d’obertura o aforament, les mesures de seguretat per prevenir la propagació del virus i la baixada de la facturació han estat reemplaçats per l’increment dels preus de les matèries primeres i l’energia, les dificultats de disposar d’aprovisionament, o els problemes de solvència i liquiditat.
La presidenta de Fepime, Maria Helena de Felipe, i el secretari general d’aquesta, César Sánchez, ha presentat avui el VII informe de Pimes de Catalunya, amb un rigorós anàlisi de l’evolució de les pimes a Catalunya al llarg dels ultimes 12 mesos, a més de l’informe elaborat per Cepyme, Situación de las pymes en España comparada con la de otros países europeos. En general, de Felipe ha advertit que, els recursos que disposen les empreses més petites per resoldre els problemes d’aprovisionament, són molt més limitats que els de les empreses més grans (proveïdors, contactes, estoc de provisions, d’entre altres).
“A aquestes problemàtiques els hi hem d’afegir -diu Helena de Felipe- els forts increments que les empreses estan suportant, al menys de moment, dels preus de l’energia. En aquests últims mesos els indicadors del preu del consum han experimentat fortes pujades, en principi provisionals, que les empreses estan assumint. Aquesta nova pèrdua de beneficis complica encara més la situació de les empreses més petites, que continuen arrossegant els resultats negatius de l’exercici anterior”.
La capacitat de retenir el talent o de resultar més atractives per al personal més qualificat és menor en les empreses més petites. A això se li ha d’afegir la dificultat per assumir costos de personal més elevats.
Les microempreses no poden competir amb les empreses més grans. És molt més difícil per a les microempreses ser competitives que per a les empreses més grans.
La grandària de les empreses també influeix en la seva capacitat de recuperar-se d’una crisi com la que estem vivint. Les empreses sense estructura i amb menys diversitat de recursos són molt més vulnerables a aquestes situacions, derivat de les seves limitacions.
A Espanya només el 50,6% de les empreses amb assalariats sobreviuen al cap de 3 anys després de la seva creació i només el 38,5% arriba a superar els 5 anys. Aquestes són dels percentatges més baixos de tot Europa, només per sobre de Romania i Dinamarca.
Hosteleria, serveis i comerç, els més afectats
Per sector d’activitat es destaca la situació de l’hostaleria en la qual el 61,2% dels establiments continuen afectats per la crisi al tercer trimestre de 2021. És importat assenyalar que respecte al segon trimestre el percentatge d’establiments hostalers afectats s’ha reduït gairebé 30 punts. El sector dels serveis (34,1% d’establiments afectats) i el comerç (34,1%) continuen a l’hostaler com els més perjudicats a causa la crisi. Per contra, els sectors menys afectats continuen essent el de la construcció (18,4% d’establiments) i la indústria (26,4%). Tenint en compte els resultats de finals de 2020, tots els sectors han disminuït el seu percentatge d’afectació com a mínim 28 punts.
L’augment de la complexitat dels processos a causa de les mesures de protecció, higiene o prevenció condiciona al 67,6% dels establiments empresarials convertint-se en el principal factor que afecta l’activitat en termes generals. Les empreses més grans són les més perjudicades en aquest sentit. Afecta majoritàriament a les empreses més grans (75,3%) i menys a les petites i microempreses (64% i 60,9% respectivament).
La disminució de la facturació continua sent el principal efecte de la crisi pel 67% dels establiments amb menys de 10 treballadors, seguit per les petites empreses amb el 52,9% dels establiments afectats i, per últim les empreses de més de 50 treballadors amb el 47,2%.
Les dificultats de disposar d’aprovisionaments ha estat l’impacte negatiu que més ha crescut respecte al trimestre anterior (5,9 punts), en passar del 31,9% al 37,8% d’establiments totals afectats entre el segon i el tercer trimestre. En funció al nombre de treballadors, el 42,9% de les microempreses han manifestat tenir problemes d’aprovisionament, igual que el 39,8% de les empreses petites i el 32,3% de les mitjanes i grans empreses. Per sector d’activitat, les dificultats de disposar d’aprovisionaments afecten el 61,2% dels establiments industrials, al 55,8% dels de la construcció i al 52,8% del comerç.
Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) han estat una eina que ha servit per salvaguardar l’ocupació en els moments d’aturada. En total, a Catalunya el 46,4% dels establiments empresarials han aplicat un ERTO als seus treballadors des de l’inici de l’estat d’alarma. Per grandària d’empresa, han estat les empreses de més de 50 treballadors les que més han realitzat ERTOs amb un 53,9% i les de menys de 10 treballadors les que menys, amb un 35,5%.
Al tercer trimestre de 2021, el 88,2% dels treballadors que havien estat en situació d’ERTO ja s’ha incorporat a l’activitat del negoci, el 5,5% continua en ERTO, l’1,4% ha estat acomiadat, el 0,5% ha passat a formar part d’un ERO i el 4,4% restant es troba en una altra situació.
Es destaca que per grandària d’empresa, els establiments més petits encara tenen un 9,2% de treballadors en situació d’ERTO, percentatge que baixa al 3% en els establiments de més de 50 treballadors. Per sector econòmic, es destaca que el 84% dels establiments hostalers han realitzat ERTOs, de lluny, li continua la construcció amb un 50,9% dels establiments i el comerç amb el 45,3%.
Inflació
Paral·lelament l’entorn internacional també preveu la continuïtat de la inflació dels preus a curt i mitjà termini fins a mitjans de 2022. La taxa anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) general a Espanya en el mes d’octubre l’IPC puja al 5,5%, sent aquesta la variació la més important des del setembre de 1992. A Catalunya, la taxa anual de l’IPC ha estat del 3,7% al setembre, set dècimes per sobre a la de l’agost de 2021.
Si bé l’FMI preveu que la inflació torni als nivells previs a la pandèmia a mitjans de 2022, també adverteix que la combinació de factors com els desajustos entre l’oferta i la demanda, l’increment de preus de les matèries primeres, l’excés d’estalvi en les llars i els increments en els preus de l’energia, també podria donar lloc a l’augment de les perspectives inflacionàries a mitjà termini, complicant encara més la recuperació.
Exportacions
En el primer semestre de 2021, la xifra total d’exportació i el volum de les exportacions regulars a Catalunya es van incrementar un 24,3% respecte a 2020 (les dades són provisionals). A Espanya, l’increment del total de les exportacions totals i regulars ha estat del 23,3% respecte a 2020.
María Helena de Felipe ha destacat que en la crisi de 2014, les exportacions van representar una alternativa viable per a la recuperació empresarial, l’apertura a nous mercats amplia les possibilitats de les empreses. “Si la gran majoria de les nostres microempreses no té la capacitat de treure profit d’aquesta oportunitat, estem deixant de banda una important possibilitat per afavorir la recuperació i incrementar el nostre volum de negoci”, ha dit.
Finançament
El juny del 2021, els tipus d’interès aplicats a les empreses van variar entre l’1,4% pels crèdits superiors al milió d’euros i el 2,5% pels crèdits inferiors a 250.000 d’euros.
El tipus d’interès aplicat als crèdits menors, normalment dirigits a la Pime, continua estant més d’un punt percentual per sobre dels crèdits de major import, normalment sol·licitats per empreses més grans.
Al gener de 2021 els interessos dels crèdits menors es van posicionar en el 3,5%, el segon interès més alt des del gener de 2020. Al febrer i al març els tipus d’interès de les operacions més petites va baixar per sota del 3% per tornar a pujar al 3,2% a l’abril i, el juny torna a baixar fins al 2,5%.