El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) és una corporació de dret públic de caràcter professional, que compta amb més de 7.800 col·legiats i col·legiades i 1.500 societats i despatxos vinculats dedicats a les diferents vessants de l’economia i l’empresa.
Mitjançant l’organització d’activitats i prestació de serveis, el CEC es configura com un centre de formació i actualització professional i com un fòrum d’opinió obert a la societat en general.
Des del passat mes de novembre, Carles Puig de Travy és el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
La globalització, la transició energètica i la transformació digital són només alguns dels grans reptes del futur. Quin ha de ser el paper del CEC en un moment de transformació clau com l’actual?
En un context on el país ha de fer front a reptes tan importants com la transició digital i energètica, la sostenibilitat i la cohesió territorial, entre d’altres, volem que els professionals de l’economia i l’empresa i el Col·legi que els representa tinguin un paper proactiu i rellevant en el procés de construcció d’una societat més pròspera. Per aconseguir aquest posicionament i representació, des del Col·legi volem dur a terme un procés de creixement tant en nombre de persones col·legiades com en l’abast de la nostra actuació com a institució. Volem arribar a nous àmbits de coneixement i interactuar amb d’altres disciplines.
Quines han estat les preocupacions i reivindicacions dels professionals de l’economia en els temps d’incertesa provocada per la pandèmia? I com hi heu donat suport des del CEC?
Des de l’inici de la pandèmia el Col·legi va tenir clar que havia de continuar estant al servei de tots els col·legiats i col·legiades i també de la societat en general. Una de les principals necessitats dels professionals de l’economia i de l’empresa era disposar de tota la informació que es publicava diàriament al BOE o al DOGC i que afectava la seva activitat. En aquest sentit, tal i com va fer Foment del Treball i d’altres institucions, vàrem informar de forma puntual de totes les disposicions oficials d’interès, interpretant-les i analitzant-les amb la col·laboració dels membres de les diverses comissions a través de les quals s’organitza el Col·legi.
En aquestes tasques vàrem tenir la sort de poder comptar amb totes les notes d’avís i les propostes i posicionaments del Consejo General de Economistas, les quals aportaven un gran valor afegit a la feina que estàvem fent des del Col·legi. Gràcies a aquestes col·laboracions podíem actualitzar permanentment una nova secció a la nostra pàgina web, on també vàrem afegir un consultori habilitat pel Consejo General de Economistas per respondre els dubtes sobre la crisi de la Covid-19 i com estava afectant empreses, autònoms, treballadors i societat en general.
També, per seguir l’actualitat tan canviant, vàrem incorporar-hi els reculls de premsa diaris que fèiem arribar als col·legiats i col·legiades. A més, cada dia a les 7 de la tarda recollíem totes les novetats en un comunicat que enviàvem via correu electrònic. També es van enregistrar i divulgar les opinions de destacats col·legiats i col·legiades al voltant de la situació que estàvem vivint a través d’un total de 104 càpsules de vídeo diferents que van assolir més de 8.000 visualitzacions.
En paral·lel ens enfrontàvem a un altre repte: seguir oferint activitats i serveis d’interès per als col·legiats i col·legiades i sobretot intentar mantenir l’oferta formativa. Fins al confinament, els cursos del Col·legi eren majoritàriament presencials. En un temps rècord vàrem adaptar molts dels cursos previstos a un format on-line en directe a través de webinars, així com definir-ne de nous. Tampoc vàrem oblidar-nos de l’organització i/o coordinació de les activitats virtuals, en directe, en obert i gratuïtes, que oferien les diverses comissions del Col·legi sobre qüestions d’actualitat del màxim interès per contribuir a compartir coneixements en aquests moments complexos.
A dia d’avui hem incorporat plenament la realització de cursos i activitats on-line, que gràcies a l’evolució positiva de la pandèmia, fem també en molts casos de forma híbrida combinant l’assistència presencial i virtual.
Quins són els principals problemes que afecten l’economia catalana?
El 2022 es planteja com un any per l’optimisme que esperem que ens porti aviat nivells d’activitat econòmica prepandèmics. Tot i així també s’ha d’admetre que la nostra economia ha de fer front a la desigualtat creixent i a l’excés de deute públic.
A més hi ha evidents incerteses i amenaces. A banda de l’evolució de la pandèmia (que sortosament i gràcies a les vacunes sembla que poc a poc anem deixant enrere), per mi el principal risc ve marcat per la inflació.
En el cas d’Espanya, hem superat el 6% el 2021, una dada que no vèiem des de fa 30 anys. Un augment de la inflació molt marcat pels preus de l’energia, el subministrament de components i el transport marítim. La incapacitat de l’oferta per seguir el ritme de la demanda genera tensions excessives que ha portat a l’encariment de costos i preus.
Com que per al 2022 es preveu que la inflació continuï alta, tot apunta que hi haurà pujades dels tipus d’interès als Estats Units, mentre que a la Unió Europea el Banc Central Europeu sembla que apostarà per injectar menys diners en l’economia. Les mesures hauran de ser quirúrgiques per no perjudicar la recuperació econòmica impulsada per la millora en el consum, la inversió i les exportacions.
I quins són els vectors claus en els que s’hauria de centrar l’economia post-COVID19?
El Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza la jornada dels economistes, la gran cita anual per als professionals de l’economia i l’empresa. Justament el 2021 vàrem decidir que el lema de la jornada seria “L’economia i la societat post COVID-19”. A la jornada de Barcelona vàrem comptar amb un total de 14 sessions professionals i estratègiques amb 64 ponents en què es van debatre temes com cap on va l’economia catalana des dels punts de vista de ciutat, comerç, cultura, turisme i esport i les seves tendències cap a la sostenibilitat econòmica (social i solidària), l’excel·lència científica i la competitivitat. De tot plegat en va sorgir una idea clara: la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat havien de ser els vectors de l’economia post COVID-19.
L’aposta per la sostenibilitat ens ha d’aportar competitivitat, creixement i benefici a les empreses, i ha de ser una oportunitat per créixer, consolidar i guanyar nous mercats, guanyar eficiència gràcies a les noves tecnologies renovables i l’estalvi d’energia, retenint i atraient talent, valorant la rellevància en la gestió del capital humà i permetent gestionar millor els riscos derivats del canvi climàtic.
Els fons Next Generation suposen realment una oportunitat per deixar enrere la crisi?
Quan es parla dels fons Next Generation és important recordar que és l’estat qui rep els fons europeus i els reparteix segons considera. En el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, a Espanya li corresponen un total de 70.000 milions d’euros per al període 2021-2023, 24.000 milions d’euros dels quals s’assignen a través dels Pressupostos Generals de l’Estat aquest 2021. D’aquests 24.000 milions d’euros, 14.000 milions d’euros se’ls queda el mateix Estat per a les seves convocatòries i ajuts, i 10.300 milions d’euros els destina a les comunitats autònomes. Segons va explicar al gener la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya Matilde Villarroya, Catalunya preveu gestionar 2.741 milions d’euros dels fons Next Generation aquest 2022. Una quantitat rellevant que ha de servir per impulsar l’economia seguint els vectors que comentàvem: la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat. Concretament necessitem que l’estat adjudiqui fons per revitalitzar sectors crucials per a la nostra economia com són, entre d’altres, el de l’automòbil i l’agroalimentari.
Com valora el CEC la nova reforma laboral?
Des del Col·legi considerem que es tracta d’una norma que si bé no respon a la promesa “contrareforma”, és moderada i prudent, abordant la necessitat de millorar les elevades taxes de temporalitat així com l’adaptació de les empreses a les incerteses derivades dels diferents cicles econòmics, en un entorn cada vegada més canviant i incert. A més, la reforma assumeix les dosis de flexibilitat en el nostre mercat laboral procedent de reformes anteriors i que ara es confirmen per consens social.
D’altra banda, l’articulació del Mecanisme RED reforça les nocions de flexibilitat i resiliència en el si de les empreses, permetent-les adaptar-se tant a recessions futures que poguessin generar destrucció d’ocupació, com a mantenir llocs de treball en sectors econòmics immersos en un canvi de model productiu que requerís la requalificació de les persones treballadores per evitar acomiadaments.
Tot i així, hauran de passar mesos per valorar l’impacte real d’aquesta reforma en xifres d’ocupació estable, tant en quantitat com en qualitat, i la seva incidència en la competitivitat i flexibilitat de les empreses, amb l’objectiu de fer atractiu el nostre mercat de treball davant possibles inversors. En aquest sentit, hem de ser prudents i esperar per veure com afecta la qüestió de la flexibilitat a les empreses catalanes amb la finalitat d’adaptar-se als cicles econòmics. M’agradaria destacar el fet que aquesta reforma hagi tingut l’acord de la patronal (de la qual forma part Foment) i els sindicats. Actualment el consens és vital i dona l’estabilitat necessària per afrontar la recuperació econòmica que tant necessitem.
Recentment s’ha incorporat al Consell Consultiu de Foment del Treball. Quin és l’objectiu d’aquesta col·laboració?
D’entrada m’agradaria aprofitar aquesta ocasió per agrair molt sincerament al president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la seva confiança en mi per tal de formar part de l’exclusiu Consell Consultiu de Foment del Treball integrat per destacades personalitats del món econòmic i empresarial català. M’incorporo al consell amb la voluntat de contribuir a generar un context encara més favorable a l’activitat econòmica i empresarial a Catalunya. D’altra banda, com a degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya vull posar de relleu la voluntat de continuar mantenint una cordial i fluïda relació de col·laboració institucional amb Foment del Treball, així com amb la resta d’institucions i organitzacions rellevants de l’economia i l’empresa.
Com a degà dels Col·legi d’Economistes, quins són els principals reptes de futur dins de l’entitat?
El lema del nostre programa electoral va ser “Catalunya, Creixement i Canvi”: tres “C” que defineixen el nostre full de ruta. En aquest marc, volem que el conjunt de professionals de l’economia i l’empresa sigui un col·lectiu cada vegada més rellevant en el context actual de complexitat, incertesa i volatilitat que està canviant el paradigma de la competitivitat.
L’objectiu és promocionar la figura de l’economista, posicionant el seu rol en un marc de relació i treball col·lectiu amb la resta de grups d’interès com són les institucions públiques, el sector productiu, les universitats i escoles de negoci i el conjunt de la ciutadania.
Volem que el Col·legi sigui cada vegada més rellevant per a les persones col·legiades promovent el desenvolupament dels professionals de l’economia i l´empresa en cada moment de la seva etapa vital i professional i alhora vetllant pels seus interessos. També apostem perquè el Col·legi sigui rellevant per a la disciplina promovent un diàleg constant entre la comunitat acadèmica i els professionals de l’economia i l’empresa. A més volem impulsar la rellevància del CEC per a l’Administració Pública catalana en un moment clau per a la transformació i modernització de l’economia, així com per al sector productiu que ha de front als canvis que plantegen reptes com la globalització, la transició energètica, la transformació digital.
Entre les diverses mesures contemplades per impulsar la rellevància del Col·legi destaquen la creació d’un observatori de l’economista que monitoritzi l’evolució de les atribucions i requeriments competencials dels professionals de l’economia i l’empresa, la realització del 4rt Congrés Català d’Economia i Empresa que abordarà les noves claus de la competitivitat, la definició d’espais de mentoratge on es pugui fer transferència de coneixement intergeneracional, interdisciplinari i intersectorial o la promoció de la formació en disseny i avaluació de Polítiques Públiques, entre moltes d’altres accions.
Tot plegat amb l’objectiu de ser exemple de pro activitat, innovació i resiliència.