CEPYME, Foment i Fepime han anunciat avui una aliança estratègica permanent per potenciar la grandària de les pimes espanyols. El president de CEPYME, Gerardo Cuerva, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i la presidenta de Fepime, Mª Helena de Felipe, han destacat l’aposta per augmentar la competitivitat de les empreses perquè l’economia creixi.
També han coincidit que les pimes no poden suportar una pujada generalitzada de salaris en un moment de caiguda en picat de la seva productivitat. Són les que tenen productivitats més baixes i han suportat forts augments de costos de subministraments, energia, cotitzacions i impostos.
A més, el president de CEPYME ha assenyalat que “existeixen vies competitives per augmentar la recaptació fiscal i instem al Govern que incentivi al fet quee l’empresa augmenti la seva grandària”. D’aquesta manera, no sols creixeria l’economia, sinó també la recaptació tributària en 4.000 milions tan sols a Catalunya. Cuerva ha explicat que l’augment de la pressió fiscal que pateix l’empresa és insostenible i resta competitivitat a les nostres empreses enfront de les europees i en general a les d’altres països. “Existeixen altres vies per augmentar la recaptació fiscal que no van orientades a exhaurir les empreses. Entre 2014 i 2018, el PIB català ha augmentat un 17% mentre que la recaptació fiscal ha pujat un 48%. Això només llastra la competitivitat de l’empresa”, i s’ha preguntat “per què no es prioritza l’empresa en lloc de llastrar-la amb més càrregues”.
En la jornada sobre Creixement Empresarial: Alternatives per facilitar el creixement de les pimes, organitzada per CEPYME, Foment i Fepime, han estimat que l’economia catalana augmentaria un 6% si es fomentés el creixement empresarial i s’assimilés a la grandària mitjana de l’empresa catalana a l’europea.
D’aquesta manera, també es crearien prop de 270.000 ocupacions en la Comunitat, augmentarien les vendes de les empreses en 53.700 milions d’euros i s’elevaria la massa salarial anual entorn de 8.800 milions d’euros. També contribuiria a una millora de la recaptació fiscal per IRPF, IVA, Societats i cotitzacions socials a l’entorn de 4.000 milions d’euros en la Comunitat, recaptació que s’aconseguiria sense necessitat d’augmentar la pressió fiscal, la qual cosa perjudica seriosament la competitivitat de l’empresa catalana.
La grandària de les empreses està lligada directament a la seva productivitat: “A major grandària, major productivitat”, ha explicat Cuerva, qui ha afegit que “les empreses de més grandària tenen major múscul financer, exporten més, poden invertir més en millores i dediquen més recursos a innovació, la qual cosa els porta a tenir una productivitat major”. L’augment de grandària té efectes beneficiosos tant per als treballadors, ja que els salaris són majors en les empreses més grans, com per al conjunt de la societat perquè augmentaria el nivell d’ocupació i de recaptació tributària sense necessitat d’augmentar la pressió fiscal a les empreses cada vegada més com succeeix en l’actualitat.
Per part seva, Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, destaca que “aquest ha estat sempre un objectiu estratègic que la nostra entitat ha considerat prioritari. El demostren les dades que s’exposen en l’estudi sobre com millora substancialment la nostra economia en assemblar-nos a la mitjana Europa. Però el nostre objectiu és més ambiciós fins i tot: acostar-nos a la grandària empresarial mitjà d’Alemanya, un eix bàsic per a la competitivitat i creixement econòmic d’aquest país. En aquest sentit, recentment, vaig plantejar el compromís de duplicar la grandària de les empreses de més de 50 treballadors de cara al 2030”.
Per a la presidenta de Fepime, Mª Helena de Felipe, “és important continuar treballant en favor del creixement empresarial. Enfortir el nostre teixit productiu i multiplica les oportunitats de les empreses i també de les persones que la conformen. Per als empresaris el creixement empresarial és un objectiu a aconseguir”.
Perquè el teixit empresarial català convergeixi amb la mitjana de la UE seria necessari que el nombre de petites empreses (10 a 49 treballadors) s’incrementés en 13.646 unitats i el de mitjanes empreses (50 treballadors o més) sumés 1.482 unitats. En aquest procés de redimensionament empresarial, el nombre de microempreses (de 0 a 9 treballadors) es reduiria en una mica més de 16.000 empreses.
La proposta de la Confederació Espanyola de la Petita i mitjana empresa (CEPYME) per aconseguir que la pime creixi en grandària és eliminar obstacles. CEPYME ha identificat que hi ha més de 100 regulacions que desincentiven que les empreses espanyoles guanyin grandària, segons l’informe sobre Creixement Empresarial de la Confederació.
Aquestes barreres (fiscals, comptables, laborals, financeres i de competència) es converteixen en un llast per a la competitivitat de les empreses, frenen la recuperació de l’economia, la creació d’ocupació i la sostenibilitat dels comptes de les pròpies administracions públiques a llarg termini.
Amb la finalitat de promoure el creixement empresarial, les patronals han demanat retardar 4 anys l’aplicació de les obligacions fins que l’empresa hagi consolidat la seva grandària. Tal com recull l’informe, existeixen diversos trams en els quals les càrregues burocràtiques augmenten notablement per a l’empresa com és en 10, 30 o 50 treballadors. CEPYME posa l’accent en el graó que es crea entre les obligacions que tenen les empreses de 49 treballadors i 50 treballadors, on el nombre d’empreses descendeix de manera notòria, impedint el creixement natural de les empreses, a causa del desincentiu de les barreres existents en arribar a aquest nombre de treballadors.
Promoure que l’empresa espanyola tingui la mateixa grandària que la mitjana de la Unió Europea permetria crear a prop 1,2 milions d’ocupacions, augmentaria el PIB un 5,2% i elevaria les exportacions totals un 5,2%, segons conclou l’informe sobre Creixement Empresarial que ha publicat CEPYME.
Així mateix, equipar la grandària empresarial a Espanya al de la mitjana europea també elevaria les vendes de les companyies en 246.000 milions d’euros de manera agregada, expandiria la massa salarial en 29.000 milions d’euros i incrementaria la recaptació d’impostos en prop de 20.000 milions sense haver d’elevar els impostos.
Amb la finalitat d’afavorir que les empreses creixin segons les seves necessitats i que no tractin d’esquivar aquestes barreres com succeeix actualment, CEPYME proposa que el compliment de les obligacions no tingui caràcter immediat amb l’ampliació d’un treballador en la plantilla, sinó que entrin en vigor quan hagin consolidat el seu creixement, és a dir, després de 4 anys d’augmentar i mantenir la seva grandària. Aquesta flexibilitat facilitarà a l’empresa la seva estabilitat per assumir les noves càrregues i assegurar la seva grandària. Cal recordar que actualment les empreses tracten d’esquivar el graó principalment dels 50 treballadors, així es pot observar en les estadístiques de grandària empresarial, ja que les càrregues que assumeixen per ampliar la seva plantilla en només un treballador descoratja aquesta ampliació.
CEPYME destaca que el creixement de la grandària empresarial no és tan sols una problemàtica de l’empresa, sinó que afecta la competitivitat de tot el país. Per això, és important enfortir la grandària de les empreses espanyoles per evitar que siguin tan vulnerables a les crisis, reduir la seva elevada mortalitat, incrementar la seva productivitat i així redundar en millors salaris i en una millor salut de la nostra economia en general. I recorda que les mesures i reformes que repercuteixen en una menor flexibilitat empresarial i en majors costos laborals i tributaris, faran a les empreses més vulnerables i frenaran el seu creixement.
L’empresa mitjana espanyola, més petita i menys competitiva
Els obstacles al creixement de les pimes han provocat que l’empresa espanyola sigui més petita que en la major part dels països europeus i que sigui menys competitiva.
Pel que fa al volum de negoci, una empresa espanyola mitja factura anualment 1,1 milions d’euros mentre que una empresa europea factura en mitjana, 1,4 milions, un 32% més. Per exemple, les vendes per empresa a Alemanya i Irlanda pràcticament tripliquen les d’una signatura mitjana espanyola.
Les empreses amb menys de 10 treballadors tenen a Espanya una participació molt elevada en la generació de valor afegit i en l’ocupació. Si en el conjunt de la UE les microempreses aporten el 18,6% del valor afegit, a Espanya aquesta participació és de gairebé el 22%. No obstant això, com la productivitat de les empreses més petites és baixa per culpa dels obstacles que es troben per créixer, la competitivitat del conjunt de l’economia també es ressent.
Mentre que a Espanya l’ingrés mitjà de les microempreses per cadascun dels seus ocupats és de 122.300 euros, en la mitjana comunitària és un 11% major (135.600 euros per ocupat). A Irlanda, Bèlgica, Dinamarca i el Regne Unit, les vendes per ocupat en les microempreses són, almenys, un 50% majors a les que es produeixen a Espanya.
Les microempreses sofpateixen majors dificultats que la resta
Més enllà d’aquestes particularitats del teixit empresarial espanyol, les empreses més petites s’enfronten, per la seva pròpia condició, a majors dificultats. En tots els països europeus, tal com prediu la teoria econòmica, les empreses més grans tenen, en mitjana, una productivitat més elevada que les pimes. Les pimes es financen a tipus d’interès més cars i tenen menys possibilitats de captar talent o innovar, característiques que porten a les empreses de menor grandària a tenir una menor resistència davant les crisis i una vida més curta.
Que les petites i mitjanes empreses són més vulnerables també es fa evident si s’observa la pèrdua de llocs de treball de les pimes i de les grans empreses en les crisis. Per exemple, entre 2007 i 2013 les empreses de 10 a 249 ocupats van perdre ocupació per l’equivalent a més de la meitat de tota l’ocupació perduda, ja que només eren responsable d’un terç de l’ocupació total.
Les empreses més petites també estan menys internacionalitzades, la qual cosa igualment les fa més vulnerables a potencials recessions. Només un 2,2% de les microempreses espanyoles són exportadores. En canvi, gairebé un 60% de les empreses amb almenys 250 ocupats venen a l’exterior.
Espanya no té un problema d’emprenedoria
Altra dada cridanera de l’informe és que Espanya no té un problema d’emprenedoria, sinó que el veritable llast és la mortalitat empresarial. A Espanya es constitueixen anualment més empreses que a Alemanya, França o Itàlia. La Taxa d’Emprenedoria (empreses creades cada 10.000 habitants) espanyola se situa en el35,3%, sent de les més altes de la UE, duplicant les que existeixen a Alemanya, Holanda i Irlanda. Així mateix, la Taxa de Natalitat empresarial (relació entre empreses naixents i empreses actives) d’Espanya és també més alta que la mitjana de la UE, superant amb comoditat les d’economies com Holanda, Àustria, Alemanya i Irlanda. A Espanya, es crea anualment el 10,6% del teixit empresarial, per sobre del 9,8% de la mitjana de la UE.
En canvi, la taxa de mortalitat empresarial, que mesura el percentatge de teixit empresarial que desapareix de manera anual, és major a Espanya que a Itàlia, Alemanya o Portugal, tenint en compte les dades de les empreses amb assalariats. Aquesta tendència s’aguditza a Espanya en les empreses de nova creació, que mostren una major vulnerabilitat que en altres països europeus. De fet, només la meitat de les empreses sobreviuen tres anys després de la seva creació, una proporció inferior a la del Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Portugal, entre altres països europeus.
En concret, el 9,2% de les empreses amb assalariats acaba tancant al llarg de l’any a Espanya, mentre que en la mitjana de la Unió Europea se situa en el 8%. Això significa que cada any una de cada 11 empreses amb assalariats que hi ha al nostre país desapareix, una tendència que ja s’observava abans de la crisi del coronavirus i que s’ha agreujat a conseqüència de la pandèmia.
En finalitzar la roda de premsa, s’ha celebrat una jornada oberta a tothom amb una ponència sobre com potenciar el creixement empresarial a Espanya, a càrrec del professor d’Economia de la Universitat d’Alcalá, José Carlos Diez.
Consulta la projecció econòmica calculada per a Cataluña
Consulta l’informe complert de Creixement Empresarial