Departament d’Estat d’Estats Units i el Consolat Americà en el qual han pogut participar 30 dones emprenedores. L’AWE consta de 4 eixos: formació en línia per part de l’Escola de negocis Thunderbird de la Universitat d’Arizona, Masterclasses presencials, sessions inspiradores i l’oportunitat de formar part de la xarxa global AWE amb connexions a tot el món.
Amb l’objectiu de conèixer més en detall els diferents projectes empresarials del programa, des de la revista “F de Foment i Fepime” us aproparem de primera mà els perfils de les empresàries que han format part de la primera edició de la Academy for Women Entrepreneurs a través d’entrevistes amb les diferents professionals.
Avui parlem amb Júlia Garcia Escribà, CEO de Júlia G Escribà.
Quin projecte vas presentar per poder formar part del programa AWE?
Júlia G Escribà és una marca de roba de disseny de Barcelona que incorpora una tecnologia termoreguladora desenvolupada per a la NASA. La primera col·lecció de la marca es va realitzar amb tecnologia termoreguladora desenvolupada per a la NASA, convertint-se així en una de les primeres col·leccions que explora l’aplicació d’aquesta patent, anomenada Outlast®, en moda urbana. Aquesta tecnologia fa que la roba s’adapti a la temperatura que necessita el cos, possibilitant un canvi en el context actual de la moda. A partir d’aquesta primera col·lecció, la marca incorpora diferents tecnologies a part de la inicial, amb l’objectiu de ser una de les primeres marques amb tecnologia tèxtil al sector.
A les col·leccions de Júlia G Escribà creem roba urbana (i, per tant, quotidiana) amb tecnologia, com és el cas de la roba que realitzem que s’adapta al microclima del cos. La tecnologia PCM (Phase Change Materials) incorporada als teixits de la col·lecció fa que les peces tinguin la capacitat d’absorbir, mantenir i alliberar calor, creant un 25% més de confort tèrmic que una peça normal. Són peces de roba que usen cotó, lli i cupro, evitant les fibres polimèriques i els plàstics contaminants per al planeta, i al utilitzar una tecnologia termorreguladora, no necessitem tantes capes de roba i per tant aportem una reducció al consum tèxtil.
La marca neix davant la universal i necessària consciència immediata de canvi que necessitem fer per viure a la terra, davant de l’emergència climàtica evident. És evident la necessitat del canvi immediat que necessita la indústria de la moda, potenciant una tecnologia que s’adapta als augments de temperatura i als diferents climes, que potencia el concepte de “slow fashion”, que potencia la matèria sostenible i que no és abusiva per a planeta.
Trobar una cosa que s’adapti amb facilitat als canvis de temperatura del nostre entorn i que s’adapti a les nostres comoditats i necessitats fa molt més fàcil la vida de l’ésser humà en tots els àmbits, ja que la vestimenta és un element bàsic per a nosaltres. El sistema termoregulador controla l’equilibri entre el guany i la pèrdua de calor. La indumentària ha de permetre regular la temperatura i la humitat del cos humà dins dels límits de confort, ja que, en condicions extremes conseqüents al canvi climàtic, el disseny d’indumentària es farà primordial per a la prevenció de lesions per fred i estrès tèrmic per calor.
És roba sense gènere, atemporal, de disseny i tecnològica. Júlia G Escribà, més enllà de ser una firma de moda, és el projecte vital de la emprenedora Júlia, CEO i Cofundadora del projecte, d’avui vint-i-dos anys, que va fundar el projecte als 19, tenint la idea d’aquest als quinze.
Dels quatre eixos del programa, quin és el que més t’ha ajudat a tirar endavant el teu projecte?
Els quatre eixos han estat fonamentals per poder tenir una perspectiva de 360 graus de la idea de negoci. Però se’ns dubte, la sinèrgia entre la patronal, les institucions participants i les empreses ha estat “l’arribar i moldre” que necessitàvem per posar el “fil a l’agulla”, mai millor dit, i poder obrir la nostra primera ronda de finançament.
Com t’ha ajudat Foment a fer créixer la teva idea/projecte?
La patronal de Foment del Treball ha tingut un paper clau durant el programa d’AWE, i un acompanyament fonamental durant l’acceleradora cap al nostre projecte. Aquest
acompanyament ha estat clau, com el cas de Maria Mora, on des del principi ha impulsat la visibilització del paper de la dona empresària i emprenedora, potenciant la sororitat i les sinergies entre nosaltres a través de les diverses formacions del programa.
També hi ha hagut un paper molt rellevant per part de Foment del Treball, i ha estat el connectar les startups amb les grans empreses dins de la patronal, i que han estat durant el procés de l’Academy for Women Entrepreneurs, creant sinergies entre els nous models de negoci i els ja establerts, amb l’objectiu de fomentar col·laboracions, suport i partnerships. No només s’ha creat un paper limitat per part de Foment del Treball amb les emprenedores, sinó que s’ha creat una xarxa lineal en el temps, que fomenta un futur optimista per les empresàries que hem participat, fomentant la innovació, cooperació i recerca a Catalunya, seguint el seu paper de presentar Barcelona com a capital tecnològica, d’emprenedoria, de cooperació, sostenible i una ciutat atractiva per la inversió.
Quins són els reptes de futur més immediats per al teu projecte?
Actualment el repte més immediat és tancar la ronda d’inversió que vam obrir fa un parell de setmanes, amb l’objectiu de sortir a finals d’aquest any al mercat en un format pre-venta, i amb un concepte d’inversió mai abans vist al tèxtil: aplicant les noves tecnologies en totes les parts del procés, oferint una traçabilitat i experiència de compra disruptiva, alineada amb els ODS, i concretament al manifest de THEMEDNEW, programa tèxtil per excel·lència de la Unió Europea del qual som les fundadores i pioneres junt a Texfor i Tex-Med Alliances.
Quin missatge donaries a les dones emprenedores que tenen una idea però tenen dubtes de posar-la en marxa?
Doncs els hi diria, com a jove emprenedora i sobretot per a joves emprenedores, que l’emprenedoria és un camí ple d’edatisme i complicacions, però molt bonic i amb molts braços oberts per rebre solucions. Sona ambiciós i pot semblar contradictori, però és una història d’activisme i constància: hem nascut en un context de crisi amb necessitat d’utopies, i com diu David Gálvez a la Introducció: Utopía, de Thomas Moro: “Ens cal la utopia per seguir avançant. O com a mínim, necessitem la utopia per no retrocedir. No som al segle XVI, és cert. Però és bo recordar tothora d’on venim, què hem aconseguit, què ens escatimen, què ens cal, què voldríem .” I jo doncs, davant de distòpies, busco utopies, i el missatge, és que sempre n’hi hauran.
