RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha celebrat un nou diàleg en el marc del seu cicle de conferències ‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball. Isabel Vidal, directora general del Grup Focus i Presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), ha estat la protagonista de la trobada amb la seva ponència ‘El paper de l’empresa cultural en el desenvolupament de Barcelona en la metròpoli’.
L’acte, presentat per Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha estat conduït per la periodista Glòria Marín. Els participants han abordat la importància de la cultura en el desenvolupament de Barcelona com a metròpoli, element que ha d’anar de la mà d’altres eixos tan significatius com la mobilitat, l’urbanisme o els serveis comuns.
Isabel Vidal ha destacat la potència cultural de Barcelona, tot i que en els últims anys se n’ha qüestionat la pèrdua de lideratge. En aquest sentit, Vidal ha posat de relleu l’equilibri històric entre l’administració pública i l’empresariat, fent visible la necessitat de recuperar i revisar l’escenari actual ja que l’administració no pot absorbir tota la construcció de les canalitzacions culturals que requereix una urbs amb les potencialitats de Barcelona. La directora del Grup Focus i presidenta d’ADETCA apuntava que ‘l’empresa cultural sempre ha estat imprescindible per al desenvolupament de grans projectes de ciutat, cap esdeveniment cultural es pot dur a terme sense la col·laboració publico privada. Barcelona és molt potent a nivell cultural i l’empresa privada i té un paper molt important, tot i ser complex’.
Al llarg de la seva intervenció, Vidal ha evidenciat la responsabilitat de les empreses culturals estratègiques, aquelles que lideren el sector o tenen una influència per la seva quota de mercat, de procurar pel major benestar dels ciutadans gestionant la cultura de manera sostenible, responsable, justa i sempre de la mà de l’administració.
Per la seva part, Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha destacat que ‘Barcelona ha de mantenir la seva posició com a referent en matèria cultural, amb una trajectòria històrica sòlida, construïda des de la diversitat de punts de vista i amb l’impuls de les aliances. La cultura, part indissociable del nostre model de societat, és motor de progrés econòmic i social i requereix la implicació i la col·laboració de tots els agents públics i privats per al desenvolupament d’una oferta cultural variada, plural i de qualitat’.
Tot fent un repàs a les dinàmiques culturals posades en marxa a Barcelona en els últims anys, la directora del Grup Focus ha assegurat que l’administració pot aconseguir la implantació de la visió metropolitana en la ciutadania si es contempla a les empreses culturals en aquest nou impuls empresarial, transformant la ciutat i els seus límits. En aquest sentit, Vidal ha evidenciat que ‘existeix una violència burocràtica, doncs ens trobem amb una delegació del poder polític en el poder administratiu. Això repercuteix en que certes voluntats polítiques queden castrades pels tècnics i s’acaba dificultat l’evolució de projectes que són bons per la ciutat’.
L’empresa cultural de Barcelona neix i es desenvolupa en un terreny potent a nivell de viabilitat i en un entorn de concurrència competitiva per la densitat de potencials consumidors culturals, amb mitjans i infraestructures que contribueixen a incrementar la importància cultural de la ciutat. Així, la historia cultural de Catalunya i l’important paper del mecenatge han permès la successió de polítiques culturals públiques protectores i impulsores del sector. Isabel Vidal deia que, tenint en compte aquest context, cal tornar a una etapa de lideratge cultural basat en la col·laboració publico privada, que permetrà superar la crisi econòmica i enfocar-nos en una recuperació d’interlocutors públics amb més voluntat d’aprofitar el potencial de les empreses culturals.
Després d’un anàlisi en profunditat de l’estat cultural a la ciutat de Barcelona, tots els participants han conclòs en la necessitat que empresaris i administració s’asseguin a construir el camí per definir un projecte cultural que cohesioni la societat, amb la visió del civisme, la inclusió i la diversitat. Aquesta responsabilitat empresarial sota un lideratge públic seran els factors clau per al desenvolupament de Barcelona com a metròpoli del S.XXI.
Fer metròpoli
Aquest cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, desenvolupa aquestes ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.
Per aquest cicle de conferències d’enguany ja hi ha passat Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Josep Acebillo, exarquitecte en cap de Barcelona; el primer tinent d’Alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; Vicente Guallart, arquitecte, urbanista i investigador; Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial i fundador i director de l’Agència d’ecologia Urbana de Barcelona; Ernest Maragall, president del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona; i Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic.
