La Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (FedeQuim), ha presentat, coincidint amb la celebració de la seva Assemblea General, el primer Informe de Comerç Exterior de la Industria Química Catalana.
Aquest estudi revela, que el 2021 el 44% de l’exportació total del sector químic a Espanya va correspondre a la Indústria Química ubicada a Catalunya, que exporta per valor de 21.800 milions d’euros, fet que el consolida com una peça essencial per al creixement del sector a nivell estatal i de l’economia catalana. La indústria química va ser el primer sector exportador a Catalunya tant el 2020 com el 2021, representant un 27% de les exportacions totals del territori el 2021, molt per sobre de sectors tan rellevants com són l’agroalimentari o el de l’automoció.
En aquesta línia, la indústria química catalana ha tingut una evolució molt positiva de les seves exportacions en els darrers 8 anys, avalada pel balanç que van mostrar 12 dels 23 subsectors que componen el sector químic-farmacèutic el 2021.
De la mateixa manera, pel que fa a les importacions registrades l’any 2021, el 37% de totes les realitzades pel sector químic a nivell estatal van ser destinades cap a Catalunya, tal com es recull a l’informe.
Una indústria clau per al desenvolupament econòmic i un futur sostenible
Volem destacar avui més que mai la solidesa del sector químic, especialment atès l’entorn crític actual en què estan sumits tots els sectors. La indústria química constitueix la peça clau per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible. Assolir aquesta fita serà possible gràcies al seu caràcter clarament innovador, que li permet assumir el lideratge en aportar les solucions necessàries per a la nostra societat i garantir el futur sostenible que tots desitgem.
A Catalunya, el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Indústria ha de conduir a l’establiment de les polítiques adequades per tal que les empreses radicades aquí puguin assumir el lideratge en aquesta transició. D’altra banda, perquè les importants i inajornables inversions productives a realitzar a Europa es facin a Catalunya, cal no anar més enllà del que estableix la normativa Europea (que defineix la idoneïtat de la incineració de residus) i evitar afegir factors que generin un desavantatge davant de la resta d’Europa per a la nostra producció (com seria un hipotètic impost addicional al CO2).
Finalment, la important indústria química bàsica només romandrà a Espanya si s’aconsegueix la neutralitat climàtica. Per això, és imprescindible tant el suport de l’administració estatal com autonòmica per al desenvolupament al H2 baix en carboni (p.e. circular), complementant el H2 verd, així com un decidit suport a la implantació d’infraestructures per a la captura, emmagatzematge i ús de carboni.
