L’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) va néixer el 1977 com a iniciativa d’un grup d’empresaris per representar els interessos del teixit empresarial de la comarca. Actualment, compta amb més de 300 socis i la seva funció és representar, defensar i promocionar els interessos del col·lectiu empresarial associat. L’ACEB també aixopluga diverses patronals sectorials com l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà i l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, així com l’Associació de Propietaris del Polígon Industrial La Valldan de Berga.
Per saber-ne més detalls parlem avui amb Josep Maria Serarols, president de l’ACEB.
La manca de sòl industrial continua sent la principal preocupació dels empresaris del Berguedà?
Efectivament, ens cal sòl industrial, especialment de gran format, abans de res per a consolidar la indústria arrelada a la comarca, i per descomptat, per a optar a la implantació de noves empreses al territori.
Es tracta d’una preocupació objectiva basada en el coneixement molt proper de les necessitats d’empreses que tenen un protagonisme cabdal a l’economia de la comarca; el perill de deslocalització és gran.
Sense sòl industrial no hi ha consolidació ni millora de la indústria existent, ni atracció de noves inversions.
El Berguedà ha estat històricament una comarca industrial; avui, lamentablement el nostre estatus és de “terra de pas”. La creació d’oferta de sòl industrial ens ha de permetre reincorporar-nos a la “Catalunya industrial”; tenim indústries que ho demanden, tenim la gent i el territori. D’aquí la nostra militància en la causa del polígon d’Olvan; hem elaborat el “Portfoli Sòl Industrial Berguedà” un document amb dades tècniques que identifica espais actuals i futurs, que a mig termini, poden fer realitat implantacions industrials; estem treballant en la creació d’un instrument per a dinamitzar els PAE dels nou municipis berguedans de l’eix de la C-16, inspirat en el model de funcionament d’una APEU; impulsem la creació d’una marca “Berguedà industrial”; entre d’altres.
El Pacte Nacional d’Indústria ha inclòs el polígon d’Olvan com una de les deu zones industrials a desenvolupar a Catalunya en els propers anys. Serà la solució?
Així ho esperem. Expliquem a tothom que ens vol escoltar, que el polígon d’Olvan requereix un compromís contundent del Govern.
De seguida vam identificar el PNI 2022-2025 com una oportunitat, i per això vam treballar perquè el polígon d’Olvan fos una de les 152 actuacions que es preveuen en aquest acord per a la transformació del teixit industrial de Catalunya.
Entenem que el compromís del Govern per a la reactivació econòmica i protecció social, passa per reduir les desigualtats territorials, i aquí, el paper del polígon d’Olvan és cabdal. La seva ubicació geogràfica al Berguedà-Centre és idònia com a nexe d’unió amb Bages-Nord i Osona-Oest, dibuixant un triangle industrial Manresa-Vic-Berga, que com deia abans, ha de permetre reincorporar-nos a la “Catalunya Industrial” i aconseguir que el pes de la indústria en el nostre PIB sigui d’entre el 30% i el 40%.
Respecte del PNI 2022-2025, també ha tingut en compte la “Visió ACEB” per al desenvolupament econòmic del Berguedà, pla de reactivació que vam confeccionar per a emmarcar, des del nostre punt de vista, cap a on ha d’anar la comarca en l’àmbit socioeconòmic a curt i mig termini.
L’ACEB ha recuperat la figura de l’aprenent al Berguedà. Com ha anat l’experiència d’aquesta nova línia formativa?
L’ACEB ha estat l’única entitat del Berguedà que actualment ofereix cursos de Formació Professional Ocupacional Dual que ofereix el Servei d’Ocupació de Catalunya. Des de la patronal hem volgut formar part d’aquest programa pilot i pioner al territori amb l’objectiu de donar noves oportunitats als joves i, a la vegada, facilitar als empresaris la cerca de perfils professionals necessaris en el seu dia a dia. Els joves participants en aquest programa combinen les classes teòriques amb la pràctica a l’empresa amb un contracte de formació durant un any que els permet estudiar i formar-se directament a l’empresa i a la vegada rebre un sou. D’aquesta manera hem intentat treballar per la recuperació de la figura de l’aprenent en els perfils i especialitats professionals més mancats a la comarca i que més reclamen les empreses. Per exemple, el d’administratiu, és un dels més demandats a la borsa de treball entre els socis de la patronal en ser, el Berguedà, una comarca amb sectors molt diversificats i on el perfil administratiu és molt transversal. Fins fa unes setmanes, una dotzena de joves han realitzat el curs d’administració, arxiu, recepcionista i comptabilitat i actualment estem duent a terme el curs de manteniment industrial electromecànic amb la col·laboració de l’Escola Diocesana de Navàs amb una desena de joves. Estem satisfets del desenvolupament del programa que ha permès a alguns joves trobar feina a les empreses on han realitzat les pràctiques, i a d’altres a conèixer per dins una empresa per continuar-se formant i adquirir noves capacitats per accedir al món laboral.
Com es pot revertir la falta de personal qualificat i de relleu generacional?
Aquests són reptes grans i complexos. La manca de personal qualificat en tots els sectors és comú al de la resta del país, i les polítiques per a posar-hi remei han de ser les mateixes. Nosaltres tenim com a agreujant el fet que som “exportadors” de personal qualificat. Tenim gent molt bona que marxa cada dia a treballar fora, lògicament, “a cada bugada perdem un llençol”. Hem d’aplicar tot l’esforç per a retenir el talent, i aquí la creació de sòl industrial hi té un paper molt protagonista; la gent i un entorn que possibilita una alta qualitat de vida, ja ho tenim.
Respecte del relleu generacional, també el nostre és un problema comú amb tot el país. Penso que alguna cosa rellevant se’ns escapa. El nostre teixit empresarial és majoritàriament familiar, amb tot el que comporta tant per bé com per mal.
Firhàbitat ja s’ha consolidat com un espai de referència en la bioconstrucció, l’eficiència energètica i l’autoconsum. Quin és el futur de la fira?
Fa temps que vam identificar el sector de la bioconstrucció com estratègic, tenint en compte que a la comarca hi confluïen diversos vectors: un sector industrial del tractament de la fusta líder al país; un “know how” important amb un grup significatiu de professionals i empresaris pioners i un lligam amb el binomi Berguedà/qualitat de vida.
El projecte Firhàbitat es va iniciar com un esdeveniment firal – la primera fira de la bioconstrucció i l’eficiència energètica de Catalunya -, però ja des de la gènesi amb la voluntat de ser el que comentaves, l’espai de referència del sector, i penso que ho estem aconseguint.
Aquest 2023 celebrem la tercera edició de Firhàbitat i en aquests tres anys el certamen ha crescut amb activitats formatives i divulgatives durant tot l’any dirigides als professionals però també a tota la població. S’han establert lligams amb l’Institut Espanyol de Baubiologie, amb el Gremi de Fusta i Moble de Catalunya, amb l’associació Red Con Paja i amb la Universitat de Girona, entre d’altres, amb la voluntat de seguir creixent i sumant complicitats amb d’altres agents destacats d’aquest sector.
De la necessitat de tenir un espai de trobada, de posar en comú i de defensar els interessos d’aquest sector en auge, n’ha sorgit l’oportunitat de crear el Gremi de la Bioconstrucció de Catalunya, que ja aplega més d’una desena d’empreses, entitats i professionals del món de la bioconstrucció. Dins d’aquest nou ens, la primera de les accions ha estat la creació de l’Escola de Bioconstrucció de Catalunya, que té la seva seu al Museu del Ciment de Castellar de n’Hug gràcies a la implicació total d’aquest equipament integrat al MNACTEC.
Creieu que els fons Next Generation són una oportunitat per al teixit empresarial del territori?
Al Berguedà han funcionat molt les ajudes dirigides a petites i mitjanes empreses, de fins a 49 treballadors. Programes d’aplicabilitat com per exemple el Kit Digital han tingut interès entre les empreses de la comarca, tenint en compte que al Berguedà gairebé la totalitat de les empreses responen a aquest perfil. Fins i tot, tenim socis de la patronal que s’han acreditat com a empreses per a desenvolupar aquestes ajudes en digitalització; aquí la col·laboració público-privada ha estat eficient, i que aquest hauria de ser el camí. Per contra, les ajudes més importants que haurien de servir com a estratègia de creixement empresarial, a la comarca creiem que no estant tenint l’impacte que hom desitjaria, o al menys són lluny de les expectatives generades. Els diversos condicionants pels fons destinats a ajuts més importants, fa difícil que aterrin a les empreses de la comarca de manera significativa. Des de l’ACEB mantenim permanentment informats als socis sobre tots els ajuts.
Quins són ara els principals reptes de futur de l’ACEB?
Per descomptat, continuar representant, defensant i promocionant els interessos de les nostres empreses associades, millorant dia a dia, i reforçar el nostre paper de lobby.
Insistir a posar el Berguedà al mapa empresarial i econòmic de Catalunya, intentant influir perquè la comarca assoleixi uns nivells de desenvolupament que en canviïn les possibilitats en l’àmbit estructural, i per a l’objectiu continuarem buscant tots els instruments i totes les complicitats possibles.